Any 1610, Roma. Estan jugant els escaquistes napolitans Giulio Cesare Polerio i Giovan Domenico D’Arminio, en aquella època súbdits de la Corona d’Aragó, i a l’obertura italiana amb la qual inicien la partida el bàndol de les blanques, les negres responen amb la defensa dels dos cavalls.

El blanc, seguint l’esperit altament ofensiu de l’època, mou el seu cavall a la casella g5. Inicia un atac que hui en dia seria considerat massa prematur, però estem en l’època on imperava l’agressivitat i l’espectacularitat ofensiva per tal de donar escac i mat al rei rival de la manera més ràpida possible. Imagineu-vos com de fort es considerà l’atac ideat pel jugador dels Abruços que rebé el nom d’Atac Fegatello.

Però, exactament què és un fegatello? El fegatello o figatellu és un embotit típic de la cuina de Còrsega, una espècie de salsitxa feta amb fetge de porc tallat a rodanxes, embolicat amb una xàrcia de greix i cuit al foc. D’ací ve, per analogia, el nom de l’atac: de la mateixa manera, el rei de les negres està “embolicat” en la xàrcia mortal “cuinada” per les blanques.

Un moment… De què ens sona eixe fegatello? És el nostre figatell? Efectivament, pareix que l’orige del nostre figatell és el fegatello o figatellu cors. L’embotit seria portat a terres valencianes per genovesos que arribaren en el segle XVII a la Safor, després de l’expulsió dels moriscos.  És més, la imatge mental que tot el món té del fegatello escaquístic ha de ser la valenciana –fregida– i no la corsa –què és seca–. No debades, el nom que rep l’atac en el món anglosaxó és el de Fried Liver Attack, l’atac del fetge fregit.

Els valencians, en definitiva, podem estar ben orgullosos de comptar amb el menjar més escaquístic del món: els figatells.