Com bé saben els que l’han visitada, la Vall de Gallinera és un autèntic paradís ubicat a l’interior de la Marina Alta, just al cor del territori diànic, el que s’estén des d’allí cap a la Safor, el Comtat, l’Alcoià, la Costera i la Vall d’Albaida. El riu Gallinera s’obri camí envoltat per un collar de poblets que inclouen fins a huit nuclis diferents: Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, La Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili, amb sendes que pugen cap a la muntanya i cirerers que omplin els bancals de color durant la primavera. Però, a més de la seua bellesa paisatgística, la vall s’ha consolidat en les darreres dècades com una destinació gastronòmica de primer orde, amb un conjunt de restaurants que, repartits ací i allà, aposten pel producte local i la creativitat culinària. Entre ells, un dels que sens dubte destaca és el Miró Cuina, a Benirrama, que s’ha convertit en parada obligatòria per a qui busca un menjar connectat al terreny, en este cas tant a la muntanya com a la mar pròxima.

No debades, el seu cuiner, Enric Miró, aposta per una proposta trencadora però radicalment coherent amb una vall que es troba a penes a 20 quilòmetres de les aigües de la Mediterrània: oferir un únic menú degustació basat, fonamentalment, en els peixos que ell mateix compra en la llonja de Gandia. Una declaració d’intencions que transmet compromís amb el territori i que permet un viatge gastronòmic a priori inesperat: el de la mar servida en el cor de la muntanya. El menú, amb un preu de 40 euros per persona, arranca a hores d’ara amb un aperitiu seguit d’un pastisset d’herbes, espinacs i capellanet de lluç, i un brioix farcit amb steak tartar de bou gallec, uns mossos que activen el paladar i anticipen la creativitat de la proposta. De fet, després arriben els plats forts:  en primer lloc una degustació de peixos salats i fumats artesanalment, elaborats pel mateix Enric Miró (els ven per a emportar si en té disponibilitat), que es gaudixen més encara acompanyats per un pa fet també a casa i un excel·lent oli ecològic de la veïna Vall d’Alcalà.

A continuació, la mar arriba de ple, primer amb una quisquilla sorprenent, fresca i plena de sabors, servida amb tomaca bloody Mary i anacards, i seguidament amb un trosset d’escorpa en pil-pil de vi sec i safrà amb bajoquetes bobi, que es revela com un plat intens i un tant picant, amb una salsa que convida a escurar el plat sucant pa fins a l’última gota. I, evidentment, no pot faltar l’arròs, el símbol insubornable de la nostra cuina, que en este cas és un arròs de sépia bruta, ben saborós i que destil·la aigua de mar a cada cullerada. Els més carnívors, a més, hi poden afegir (amb suplement) un poc d’espatla de corder, que completa l’experiència amb un toc de contundència.

El recorregut finalitza amb unes postres també molt potents: un formatge blau amb trossets de poma al forn i una galleta d’avellanes ben cruixent, que tanca amb rotunditat este viatge entre la mar i la muntanya, entre el faeneig del Grau de Gandia i la tranquil·litat de la Vall de Gallinera. Al remat, la impressió final és la d’una cuina que no es conforma amb reproduir receptes, sinó que les fa dialogar amb el territori i el moment, convertint el Miró Cuina en una notable referència gastronòmica de la Marina. Una raó més per a visitar de tant en tant una de les zones més tel·lúriques del nostre país… Com diria el mestre Piera en el cas de la Drova, “no la toqueu, no la toqueu, si no és per a estimar-la“.