El comiat
Mossegueu-vos el coll, refregueu-vos amb desfici
entrecuix
Llàgrimes de tardor
Va notar els dits a l’entrecuix, no podia respirar, i la mà ja era llengua, i ella es bellugava com mai
El primer divendres
Una nit aparentment tranquil·la es veu sacsejada per sorolls del desig alié, convertint la rutina en un voyeurisme inesperat i incòmode
Agost
"Quan ja no podien respirar, Judit es va separar un poc, el va mirar als ulls i, sense dir res, es va afluixar els tirantets del vestit"
La viuda de Barraca Bar
T’hauries acovilat al meu muscle mentres la mar es trencava contra les roques
El gust amarg
Com tots els matins, la tenia com una pedra, amb aquelles cosquerelles que pugen per l’engonal i la sensació de tibantor de la carn plena a caramull de sang…
