Es va despertar per la llum que entrava per la finestra, suat i confús, amb la pell apegalosa de la son inquieta. Se la va fregar, per damunt del calçotet, amb una mica de peresa, i amb el peu va espentar cap avall el llençol. Estava sol, com cada dia quan s’alçava, i li vingué al cap el record del cos prim d’ella enganxat al seu, les tres úniques nits que havien dormit junts. Aquella pell blanca i suau que tenia i com s’acoblaven les seues corbes xicotetes a la forma d’ell, envoltats per la transpiració comuna com un embolcall humit i amb tota la calidesa de l’amor acabat de nàixer. La recordava en el seu llit i li semblava que el piu li esclataria.
Es va rascar la barba, un punt concret sobre el maxil·lar dret on tenia la dèria de rascar-se des de menut, on ja quasi no li eixia ni pèl del frec crònic. Provava de desfer la madeixa de nervis en aquelles coses: fregar-se la barba o mossegar-se unes ungles que d’ungles ja només en tenien el nom, entre molts altres vicis on es refugiava, si no era l’un, era l’altre. Eren esforços infructuosos, però per la resta semblava un home tranquil. De tot el caos i les contradiccions que l’habitaven, com una podridura, poca gent en sabia res.
Se la va agafar amb la mà, grossa i calenta, i va estirar-se els calçotets cuixes avall. Sempre se la tocava molt suaument, cobrint la punta amb la palma de la mà amb delicadesa, tan diferent de quan follava, que perdia el control fins que no sabia ni qui era, amb els ulls esbatanats de boig i una resistència fora de tota mida. Quan es masturbava, ho feia lent, molt lent, acaronant-se a penes. Li venien imatges fugaces: la boca oberta, els gemecs ofegats que li naixien del fons del pit, la sensació de tocar-la tan humida, una sina tova omplint-li la mà, un mugró sempre erecte. Va estirar la mà esquerra fins a la tauleta de nit i va agafar el telèfon. En la carpeta d’ocult de la galeria tenia dos clips de vídeo, de pocs segons cadascun.
La carn omplia la pantalla. Un cul femení, a quatre potes. El d’ella. I una verga enorme, la seua, envestint-la, entrant i eixint del cony mullat. “Vull vore el que tu veus”, li havia dit. I ell havia agafat el mòbil i havia enregistrat com la follava en uns quants segons que veia en bucle. Si haguera sigut una cinta de vídeo ja faria temps que seria inservible. El millor era el so: el xop-xop-xop d’humitat a cada colp de pelvis, les respiracions agitades dels dos. “Déu, com entra”, deia la veu d’ell. I al final, li posava una mà gran sobre una natja i premia, alhora que li separava les galtes del cul. I es veia perfecte: l’anus apretat, els fils de fluids i el penis obrint-se pas a un ritme lent.
Volia córrer-se i alhora no
Després canviava a l’altre vídeo, que tampoc tenia cares, ni perspectiva. La mateixa llum tènue, apaivagada per una persiana de fusta, les mateixes pells clares saturant el frame. Els mateixos cossos en un altre angle: ella de costat amb les cames obertes. Se li veien les cuixes fines, el cony menut i amb poc pèl, i la pelvis d’ell amb un moviment suau de vaivé, fent desaparéixer el piu ben dins d’ella.
Volia córrer-se i alhora no. Allargar i alentir la masturbació fins a l’infinit era una de les seues manies; com més lent s’ho feia i més temps ho feia durar, més intens era l’orgasme. Això ella ho havia aprés ràpid i li la mamava tan lentament que sentia que ell perdria tot el coneixement que li quedava dins d’aquella boca fins a acabar mig desmaiat, tremolant i amb les cames incapaces d’aguantar el seu pes. Recordar allò, aquelles estones en què se’l menjava sencer assentat al sofà, li va fer mal i bé alhora, una fiblada punyent que era com un colp sobre una ferida vella. I llavors li va vindre al cap un altre vídeo.
Amb aquell sí que haurien pogut triomfar en el món del porno amateur, en aquelles plataformes plenes de vídeos grollers i maldestres haurien sigut els reis. Van posar el telèfon sobre uns llibres, damunt del radiador de la paret, i als tres segons van oblidar que estava allà, fent l’amor com si el món s’acabara durant vint minuts: primer ell damunt, amb les cames d’ella apuntant al cel ras amb bigues de fusta, sostenint-li els peus menuts amb les mans i besant-li’ls de tant en tant. I després al revés, cavalcant-lo ben apretada contra els seus malucs, fent cercles i infinits amb les mans recolzades sobre la seua panxa. S’hi veien els cossos sencers, les siluetes retallades sobre la paret blanca, les cares extasiades, els orgasmes sacsejant les expressions. I se sentia tot, les paraules dolces, els gemecs i les procacitats.
Vore’l junts just després va ser tot sorprendre’s de l’absència de sordidesa, de l’estètica desacomplexada dels seus cossos nus i junts i, sobretot, de l’amor i la complicitat que traspuaven. Durant aquells vint minuts van mirar el vídeo abraçats, en silenci, trencant-lo de quan en quan per alguna rialla, per alguna besada. I en acabar-lo, el van esborrar.
Com hauria volgut conservar alguna còpia d’aquell vídeo, va pensar encara mig adormit, cansat per una nit de son inestable i amb les imatges calentes fugint-li del cervell i mesclant-se amb altres sensacions momentànies: de confusió, de neguit, d’haver-la cagat. Les dissiparia amb faena i café, patada i avant, però començava a ser un onanisme agredolç, i es va afanyar per acabar, més ràpid, més fort. Es va buidar, amargament, amb un toll d’esperma ben espés sobre el melic, com un raig de fel que treia del més fondo d’ell el que quedava d’ella. Havien esborrat el vídeo, i moltes altres coses també.
