Hi havia una vegada un ratolinet anomenat Ximo. Ximo podia inventar-se milions de contes, xutar la pilota més lluny que ningú i aguantar la respiració baix de l’aigua més de 30 segons! Però ningú no ho sabia perquè era molt tímid i no s’atrevia mai a parlar amb cap altre ratolinet.
Ximo vivia en una gran ciutat i cada vesprada eixia a fer una passejada. Mentre passejava, veia els altres ratolins jugant a pilota, patinant sobre gel o menjant pastissos i gelats alhora que reien amb els seus amics. Ximo tenia una miqueta d’enveja, aquelles vides pareixien molt més divertides que la seua.
Va assentar-se en un banc al solet mentre pensava en tot allò i, tan despistat com estava, no es va adonar que tenia companyia. Al costat se li havia assentat una ratolineta, Lili, que al sentir-lo sospirar li va preguntar què li passava. Quan va escoltar aquella veu, Ximo va notar molta calor i molt de fred alhora i les galtes se li van posar de color roig molt fosc. Va estar a punt d’eixir corrent, però va fer l’esforç de quedar-se. Quasi com un experiment, va arrancar a parlar i li va explicar què li passava. Lili, que se l’havia escoltat molt atenta, va dir:
–És veritat que hi ha moltes coses que pots fer tu sol, però és més divertit si les fas amb amics. Ara mateix me n’anava a patinar. T’abellix vindre en mi?
Ximo, amb les galtes enceses i ganes de posar el cap baix de terra com una estruç, va tornar a fer l’esforç i amb un filet de veu va dir:
–D’acord…
Lili el va portar a la pista de patinatge, van pegar saltirons, voltes infinites i, fins i tot, una coreografia. A Ximo li feia mal la panxa de tant de riure. Va conéixer els amics de Lili: Pau, Jordi i Lluna, i junts van anar a menjar gelats i pastissos. A Ximo ja no li cremaven les galtes, ni tenia ganes d’eixir corrents. Els va explicar molts contes i acudits, els ratolinets no podien deixar de riure! Estaven encantats.
Quan Ximo va tornar a casa es va adonar que havia aconseguit fer amics nous i s’ho havia passat millor que mai. Va decidir que a partir d’aleshores no tornaria a deixar que la vergonya decidira per ell.
Va apagar la llum per a anar-se’n a dormir, va somiar amb totes les coses divertides que podia fer amb els seus nous amics i totes les aventures que li quedaven per viure. Fins i tot aquell somni, va ser el millor que havia tingut mai.
.
Este és el primer capítol del pòdcast ‘Contes en valencià’, de Júlia Cantavella, que podeu seguir en Youtube, Spotify i Instagram, així com adquirir el llibre de la primera temporada ací i el de la segona temporada ací mateix.
