Estic convençut que alguns dels descobriments més grans de la història s’han fet observant detingudament un gat. És per això que jo em dedique a seguir escrupolosament la metodologia etnologofelina, consistent a perseguir a la meua gata Persèfone i anotar tot el que fa en una llibreteta Moleskine (perquè si la llibreta és cara sembla que el que escrius siga més important). I sí, potser esta pràctica diu més de la meua vida que de la seua, però tant jo com ella hem superat l’ego i ací no hem vingut a parlar de mi.

A través d’anys d’observació participant he arribat a la conclusió que a la meua gata li agraden les galanteries d’estricta observació científica; si li dic “gata guapa” o “gata bonica” m’ignora com el bon gat que és. En canvi, si li dic “carnívora estricta“, “quadrúpeda” o “felina” sí que em fa festes. Per tant, hui explorarem junts un meravellós camp del pensament al qual vaticine un futur brillant, el camp de les floretes científicament acurades.

He experimentat amb gran èxit amb altres “lloances-definicions” de la meua gata… “Eucariota de llinatge impecable” per a quan s’alça de dormir amb el seu aire de perfecció genètica. “Mamífera d’endotèrmia constant“, una forma molt més tècnica de dir-li que és un solet. “Tetràpoda de simetria bilateral“, per admirar el seu físic sense caure en el romanticisme barat. O “Subjecte de visió escotòpica“, on en lloc de dir-li que té els ulls bonics, li dic que té una capacitat excepcional per a vore en la foscor. 

És lògic que la meua Persèfone passe de subjectivitats humanes com “guapa” (que no deixa de ser una “palla mental” meua) i exigisca una taxonomia basada en conductes observables i veritats biològiques irrefutables. Ella no vol “floretes”, vol dades empíriques. Quan li dic “quadrúpeda” estic validant la seua realitat material, passant olímpicament de l’aura artística o de les metàfores. Soc, com diria Max Weber, predible i racional, i això a un gat (que ja viu prou confós en la seua inintel·ligibilitat) li dona certa pau. 

Podria ser esta “Galanteria Objectiva” la pedra Rosetta de la filosofia continental? L’ètica residix en la veritat (no mentir amb adjectius buits com “guapa“) i l’estètica en la forma (trobar la bellesa en la dada biològica). Ací ens endinsem en un camí on l’art i la ciència deixen de barallar-se a ganivetades: la Galanteria Objectiva és l’estètica del realisme cru, on la “floreta” no busca adornar la realitat, sinó descriure-la amb una precisió tan aclaparadora que l’altre no té més remei que sentir-se reconegut en la seua essència més pura. Esta fusió entre ètica i estètica ens ensenya que la bellesa no està en l’adjectiu, sinó en la precisió del substantiu. Imagineu-vos un aliment, les hamburgueses del McDonalds són un aliment pitjor que el bròquil per haver estat passades a través de mil processos subjectius que les distorsionen.

Hem d’extrapolar esta galanteria a les relacions humanes amb urgència. En una parella, per exemple, en lloc de dir-li “et vull” al nóvio que tenim a Terol, podem provar amb: “Eres l’homínid bípede que millor coregula els meus nivells de cortisol a 200 kilòmetres de distància”. Esta és una veritat científica irrefutable que reconeix una funció vital en el teu organisme amb tota la bellesa de la microbiologia funcionant com un rellotge suís… Fem un quadret per sistematitzar una miqueta aquesta nova disciplina científica, vinga:

He de reconéixer que, de tant en tant, per deformació professional i per falta de coneixements teòrics, em veig obligat a utilitzar algunes floretes del camp de les humanitats. A Persèfone no li agraden tant, però també respon a elles i això demostra que encara que les ciències socials puguen semblar un poc una merda, quan s’apliquen amb precisió descriuen realitats que fins i tot un animal del gènere Felis pot reconéixer. “Iconoclasta de la porcellana” per a quan tira les meues figuretes de Lladró a terra o “Manierista de sofà” per a quan fa contorsionisme a l’hora de la becadeta són els seus preferits.

Per tant, vos anime a experimentar este tipus de galanteries. A fi de comptes, si esteu llegint açò, és quasi segur que no se vos dona massa bé practicar el dificultós ritual d’aparellament humà. Així que potser canviant d’estratègia tindreu alguna oportunitat i, si no, almenys apreneu alguna cosa pel camí.