Amb una bona posició econòmica i feliçment casada, Sofia viu a la seua Alcoi natal com a una de les millors psicòlogues de la ciutat. Té tot allò que molts considerarien envejable i ha fet realitat el que sempre havia desitjat: ajudar a la gent mitjançant la seua gran passió, la psicologia, i compartir la vida amb la persona a qui més vol, Toni, el seu marit, un psiquiatre de gran prestigi. Des de ben menuda, Sofia sempre ha sigut una d’eixes persones valentes i decidides, amb les idees ben clares i una gran fortalesa davant la vida. Per això, Júlia, la seua germana xicoteta, l’admira tan profundament, ja que, per a ella li costa reunir estes qualitats que tant fan brillar a Sofia. Però, a pesar de les grans diferències que hi ha entre les dos, l’amor que es tenen sempre ha estat per damunt de totes les coses.

De sobte, com una tempesta primaveral que arriba sense avís i ho trasbalsa tot, un mal dia Júlia rep la notícia més dolorosa de la seua vida: Sofia s’acaba de llevar la vida. El colp és brutal i li arrapa l’ànima. El suïcidi de Sofia arriba com un torrent gèlid que arrasa allà per a on passa. Tot s’acaba de trencar i la realitat es presenta com un abisme. Júlia sent que res del que està passant pot estar passant: sense la seua germana tot manca de sentit. Però ella està completament convençuda que Sofia mai recorreria al suïcidi. Com pot haver-se suïcidat la dona més segura i lúcida que ha vist mai? Per molt que els resultats forenses parlen d’un suïcidi, Júlia no pot creure-ho. Ho té clar: la seua germana no s’ha llevat la vida, algú l’ha assassinada i ella està decidida a descobrir-ne la veritat.

En el seu arriscat propòsit, Julià es retrobarà amb l’Alcoi del qual va fugir anys arrere. I açò, ara més que mai, suposarà despertar el fantasma de vells records que hauria preferit deixar en l’oblit. Com tota persona que no vol tornar, Júlia se’n va anar deixant de costat un passat dolorós i amb l’esperança de començar una nova vida a Barcelona. Necessitava posar-se a estalvi de tot allò que l’havia reduïda i abandonar les seues tenebres per a poder trobar-se a si mateixa. Però amb la turmentosa mort de la persona a qui més vol es veu forçada a tornar a la boca del llop: aquell Alcoi que pertany al seu fosc passat i que ara es convertirà en una part indestriable del seu present.

Per a arribar fins al final, Júlia haurà de mirar directament als ulls del passat i ser capaç de continuar, tot i no saber ni per on començar. Ara tots els seus incansables esforços perseguiran un objectiu clar: el món ha de conéixer l’autèntica veritat. En esta busca angoixant, Júlia haurà d’investigar la vida oculta i misteriosa de la seua germana per tal de recompondre els seus fets reals. I en eixe camí no només resoldrà tot un seguit d’enigmes, sinó que, alhora, haurà d’enfrontar-se a si mateixa i, potser, acabarà trobant la seua pròpia llibertat.

En la novel·la Després del salt (Bromera, 2024) guanyadora del Premi Enric Valor, Natàlia Gisbert Abad ens submergix en una pertorbadora història de misteri i tragèdia, on l’amor entre dos germanes es convertix en el fil conductor d’una apassionant novel·la negra. A mesura que avança la narració, l’autora construïx una atmosfera carregada de tensió i secrets ocults, on cada detall sembla portar-nos més a prop d’una veritat inquietant. Amb uns capítols curts i intrigants se’ns mostren els distints punts de vista dels diversos personatges al llarg de la narració. Gràcies a esta estructura, que alterna el passat i els present, la novel·la manté el lector en suspens fins a l’última pàgina, sorprenent-lo amb girs inesperats que van capgirant la trama a cada pas.