València acollirà este dissabte 28 de març el cicle Plazas y Performances’amb el títol ‘La mirada al frente y las raíces en el suelo’, una jornada dedicada a reflexionar sobre la irrupció de la dansa contemporània a Espanya en els anys 80 i 90 i la seua projecció en el present. Esta cita inclourà l’estrena de la peça inèdita “QUE SI PUÒ FARE, QUE SI PUÒ DIRE”, creada expressament per a l’ocasió per Mónica Valenciano i María Muñoz. L’activitat forma part de la programació de la Celebració dels 50 anys d’Espanya en llibertat, una iniciativa impulsada pel Govern d’Espanya a través del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica.

La jornada es desenvoluparà en dos espais emblemàtics de la ciutat: el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València i l’espai independent El Consulado, combinant debat professional, creació artística i celebració col·lectiva.

Estrena de Mónica Valenciano i María Muñoz

L’activitat començarà al Centre Cultural La Nau amb una trobada sobre la dansa contemporània que se celebrarà en dos sessions: de 12:00 a 14:00 hores i de 16:00 a 18:30 hores, amb una pausa intermèdia per a dinar entre les 14:30 i les 15:30 hores. El conversatori reunirà creadores i professionals de diferents generacions per a reflexionar sobre el naixement de la dansa contemporània a Espanya, el paper de València com a epicentre des de la creació del Festival Dansa València en 1988, i els reptes actuals d’un sector marcat per la precarietat, però també per noves formes de creació i organització.

A les 19:15 hores, el Claustre de La Nau acollirà el moment central de la jornada: l’estrena de “QUE SI PUÒ FARE, QUE SI PUÒ DIRE”, creació i interpretació de Mónica Valenciano i María Muñoz, dos figures fonamentals de la dansa contemporània al nostre país. La peça comptarà amb la participació del Cor Faraig (vuit veus mixtes) amb la direcció de Christian Roca, i proposa un diàleg entre memòria, cos i present des d’una mirada ètica i artística.

La jornada conclourà a partir de les 21:15 hores en El Consulado, on se celebrarà una mostra de vídeos de dansa -amb materials aportats per les participants- i una trobada festiva oberta als assistents.

A la trobada assistiran figures de la dansa com Àngels Margarit, Olga Mesa, Rosángeles Valls, Elena Córdoba, Gracel Meneu, i representants d’institucions vinculades a la dansa com la directora del Mercat de les Flors.

Memòria democràtica i cultura

La jornada forma part de la Celebració dels 50 anys d’Espanya en llibertat, una iniciativa impulsada pel Govern d’Espanya a través del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, que commemora les cinc dècades transcorregudes des de l’inici del procés democràtic al nostre país. Els principals objectius són conéixer i donar a conéixer el passat recent espanyol, especialment el passat de dictadura i la transició a la democràcia; commemorar els avanços assolits en estes darreres dècades com a país i celebrar i retre homenatge a la ciutadania anònima que ho va fer possible; i conversar, crear espais per a la discussió i el diàleg, per a aprendre i debatre i desenvolupar l’esperit crític, així com per a portar el passat al present i imaginar de manera col·lectiva quin futur volem.

En este context, Plazas y Performances aborda la memòria democràtica des de l’àmbit de les arts escèniques, posant el focus en una generació de creadores que, en els anys 80 i 90, van ampliar els límits de l’escena i van transformar el paper del cos en l’espai públic.

Una trobada única entre dos referents de la dansa

L’estrena de “QUE SI PUÒ FARE, QUE SI PUÒ DIRE” suposa el retrobament creatiu de Mónica Valenciano (Las Palmas, 1961) i María Muñoz (València, 1963), dos de les figures més influents de la dansa contemporània espanyola en les últimes quatre dècades.

Les dos artistes es van conéixer en els anys 80, quan començaven a forjar un llenguatge escènic propi en un ecosistema artístic encara incipient. Dècades després, es reuneixen per primera vegada per crear una peça conjunta que dialoga amb la seua memòria generacional, amb les lluites d’aquelles dones que van obrir camí en l’escena i amb les preguntes que travessen el present: què es pot fer, què es pot dir hui, des del cos i des de l’ètica de la creació. L’obra incorpora també la dimensió coral i musical a través del Cor Faraig, ampliant el diàleg entre veu, cos i espai arquitectònic.