Expliquen els nostres historiadors que quan Jaume I va conquistar València va cedir els terrenys d’un cementeri musulmà per a la instal·lació d’un mercat que havia de tindre un caràcter fix, i observa l’erudit Marc Antoni Orellana que a principis del segle XVIII, quan els obrers van excavar per a construir les Covetes de Sant Joan, “hallaron allí varios cadáveres, reliquias y fragmentos de cuerpos humanos”, la qual cosa confirmava el fet.

Abans de la reforma de la façana posterior de l‘església de Sant Joan del Mercat, la que enfronta la Llonja dels Mercaders, este lloc era conegut com Les Estaques perquè en elles subjectaven cavalls, egües, ases i muls per a la seua exposició i venda, fins que en 1630 es va decidir el seu trasllat a la plaça de Sant Francesc. I serà a finals d’eixe segle quan la parròquia de Sant Joan va decidir intervindre la façana posterior perquè “desitjava embellir i adornar la paret de la seua església, que fa cara a la plaça del Mercat”.

Per este motiu va encarregar el projecte a Jacopo Bertessi, que va esculpir el retaule que representa la Mare de Déu del Roser, es van obrir a cada costat dos portes i es va alçar un xicotet campanar amb un rellotge, rematat amb una esfera amb el cèlebre Pardalot de Sant Joan. Per una altra banda, les estàtues que figuren en la cornisa de la façana li les van encarregar a l’escultor Leonardo Julio Capuz i, segons Orellana, “en pago de la obra le dio la parroquia el ámbito que ocupan todas las casitas de bajo del rellano, él las hizo y las disfrutó”, però les va deixar en testament a la parròquia amb l’obligació, això sí, de no llogar-les per més de 20 lliures. Amb la desamortització de Mendizábal de 1836 les Covetes van passar a mans privades i s’hi instal·laren tallers artesanals i xicotetes botigues que amb el temps anaren degradant-se fins a ser tancades ja en la segona mitat del segle XX. Sortosament el seu entorn ha estat restaurat, però no així les Covetes, que encara estan a l’espera d’una rehabilitació moltes vegades anunciada, que mai aplega

L’espai que hi ha entre la Llonja i Sant Joan del Mercat ha estat escenari de múltiples actes, tant religiosos com cívics. Sobre l’esplanada que cobrix les Covetes es representaven –i representen– els milacres de Sant Vicent Ferrer el segon dilluns següent al Diumenge de Pasqua, i el lloc era –i és– balcó preferent per a vore la processó Corpus Christi o qualsevol tipus d’acte sumptuós, com ara les visites reials. També va ser escenari d’esdeveniments lúdics, tornejos i jocs, com el de l’alcancia,  una varietat de torneig en què els genets competien llançant-se boles de fang cuit l’interior de les quals podia contindre des de cendres fins a flors, o també els jocs de la garlandeta i de l’anell. I, per descomptat, la plaça del Mercat va acollir corregudes de bous, a vegades amb tràgic final no per al bou –que també–, sinó per als confiats assistents, com els que la vesprada del 17 d’agost de 1743 van vore com la vela que protegia del sol el rogle taurí i que estava subjecta a un merlet de la Llonja es va desplomar, amb pedra inclosa, sobre els seus caps. El resultat: més de mig centenar de víctimes mortals i una infinitat de ferits, segons les cròniques de l’època.

Però, evidentment, la principal activitat d’aquell espai va ser la de mercat des de temps de Jaume I fins la tercera dècada del segle XX. Per exemple, així descrivia la zona el Diario de Valencia a finals del XVIII:

El Mercado, que contiene el frontispicio hermoso de la parroquial de San Juan, frente del consulado y el convento de las Magdalenas, es donde se vende la mayor parte de los abastos y verduras. Hay sitio destinado para los ajos, cebollas, melocotones, para las pasas e higos secos, frente a esto están los encantillos y almoneda; hay una fuente artificial (a quien se envía agua por junto la Compañía) y sitio del queso, frente al Vivac o Principal.

En la fotografia, i navegant entre un mar de tendals, un tramvia amb tracció a sang s’obri pas pausadament: cobria l’anomenada línia Diagonal, de la Sociedad Valenciana de Tranvías dirigida per Juan Navarro Reverter, amb inici de trajecte davant del desaparegut Teatre Russafa en l’actual passeig del mateix nom, i amb final a les Torres de Quart.

Fotografia i text publicats en el llibre ‘València, la memòria acolorida’ (Xavier Oms, Llibres de la Drassana, 2023)