L’escriptor i diplomàtic Santiago Miralles Huete (Madrid, 1962) acaba de publicar Las siete tablas de Valencia, la novel·la amb què ha guanyat el Premi València de Narrativa en castellà 2026, convocat per la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València. L’obra, editada per Llibres de la Drassana dins de la col·lecció Izmir, proposa un viatge fascinant pels secrets de la pintura renaixentista, les grans famílies valencianes i els enigmes que poden amagar-se durant segles darrere d’una obra d’art. Amb una trama que combina investigació artística, relacions personals i reconstrucció històrica, Miralles recupera un dels períodes més esplendorosos de la cultura valenciana i el convertix en l’escenari d’una narració plena de misteris i descobriments.

La protagonista és Catalina Fuentes Lacort, una restauradora d’art que rep l’encàrrec de netejar una antiga pintura religiosa. Mentres treballa sobre la taula, reconeix una imatge que havia contemplat durant la infància a la capella de la casa valenciana de la seua àvia. La descoberta desperta els records familiars i la porta a investigar la procedència de la peça, que formava part d’un conjunt de set escenes de la vida de la Mare de Déu, dispersades entre diferents membres de la família. Les pintures havien sigut atribuïdes inicialment als artistes italians Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano, però les indagacions de Catalina obrin interrogants sobre la seua verdadera autoria i sobre les circumstàncies que les envoltaren.

La investigació conduïx els personatges fins a la València de començaments del segle XVI, quan la ciutat era un dels principals centres econòmics i culturals de la Mediterrània i rebia les influències artístiques del Renaixement italià. En aquell context destacaren els misteriosos Hernandos, Fernando Yáñez de la Almedina i Fernando Llanos, dos pintors vinculats a l’univers artístic de Leonardo da Vinci, que contribuïren decisivament a la renovació de la pintura valenciana. La novel·la també s’endinsa en les connexions entre els artistes, els cercles de poder i l’ascendent de la família Borja.

Una de les grans virtuts de Las siete tablas de Valencia és la capacitat de convertir la història de l’art en matèria narrativa sense renunciar a l’entreteniment. Miralles combina el rigor de l’ambientació amb una intriga que avança entre secrets familiars, ambicions, passions i interessos econòmics. A més, la construcció dels personatges i els canvis de perspectiva narrativa aporten profunditat psicològica a una història en què el passat i el present dialoguen constantment. El resultat és una novel·la que convida a descobrir el patrimoni pictòric valencià, però que també reflexiona sobre la memòria, el desig, la creació artística i les relacions entre l’art i el poder.

Un altre dels atractius de Las siete tablas de Valencia és l’espectacular portada creada pel dissenyador Willie Kaminski, que ha triat com a imatge protagonista una de les grans obres del Renaixement valencià: la Santa Catalina de Fernando Yáñez de la Almedina, pintada cap a 1510 i conservada al Museu del Prado. La figura de la santa, amb la seua elegància, la riquesa cromàtica de les vestidures i l’inconfusible estil italianitzant, es convertix en una magnífica porta d’entrada a l’univers de la novel·la. No és una elecció casual, ja que l’obra remet directament als pintors i als enigmes artístics que vertebren la narració. Kaminski aconseguix així una coberta d’una gran força visual, que combina la bellesa de la pintura renaixentista amb una composició tipogràfica contemporània i que anticipa l’atmosfera de misteri, art i història que trobarà el lector a l’interior del llibre.

Una extensa trajectòria literària

Santiago Miralles arriba a este reconeixement amb una llarga i diversa carrera com a escriptor. Llicenciat en Dret, ingressà en la carrera diplomàtica en 1990, ha exercit nombroses responsabilitats internacionals, ha sigut director general de la Casa de América de Madrid i actualment és cònsol general d’Espanya a Edimburg. Paral·lelament, ha desenvolupat una intensa activitat literària, especialment en el camp de la novel·la històrica, amb una predilecció pel Segle d’Or, la música, les arts i les relacions entre els creadors i els poderosos.

Entre els seus títols destaquen La tierra ligera, La fuente de Orfeo, Dos mil Madrid cincuenta y cuatro, La ONG, La lengua de Dios, El Círculo Leibniz, Las letras de bronce i El cielo a gritos. També ha cultivat l’assaig dialogat, amb Velázquez y Rubens i Preludios; el teatre, amb Entre Marta y Lope i La última fiesta de Calderón; i la poesia, amb Lázaro. Una trajectòria reconeguda amb diversos guardons, entre els quals figuren el Premi Río Manzanares i el Premi de Novel·la Curta de la Diputació de Còrdova.

Amb Las siete tablas de Valencia, Miralles incorpora una nova obra a una bibliografia marcada per l’ambició cultural i la passió per la història, alhora que oferix als lectors una oportunitat d’endinsar-se en una València cosmopolita, artística i humanista que encara conserva molts secrets per descobrir.