La poesia dels trobadors, nascuda a finals del segle XI en terres occitanes, va constituir la primera gran tradició literària culta en una llengua romànica i exercí una influència decisiva sobre tota la lírica europea posterior. Però, quina relació tingué aquella cultura poètica amb el territori valencià? Quins trobadors cantaren els interessos dels monarques i nobles de la Corona d’Aragó? I fins a quin punt la conquesta i la formació del Regne de València quedaren reflectides en les seues composicions? Estes són algunes de les qüestions que aborda la filòloga Míriam Cabré, professora de la Universitat de Girona i especialista en literatura trobadoresca, en una conferència celebrada al Monestir de Santa Maria de la Valldigna, que ja es pot recuperar íntegrament en línia.

La intervenció formà part del cicle de conferències d’història medieval organitzat al cenobi valldignenc i proposà una aproximació a la presència dels trobadors en terres valencianes des d’una perspectiva que combina la història literària amb la política i la social. Cabré, que ha dedicat bona part de la seua trajectòria investigadora a l’estudi de Cerverí de Girona i a la transmissió manuscrita de la lírica occitana i catalana dels segles XIII i XIV, reivindicà la importància d’estos poetes com a testimonis privilegiats de les inquietuds, les rivalitats i les aspiracions de les societats medievals.

Molt més que cantors de l’amor

Un dels primers objectius de la conferència fou desmuntar la imatge romàntica del trobador errant que recorre els camins cantant les virtuts d’una dama. Encara que l’amor constituïa un dels grans temes de les seues composicions, els trobadors estaven profundament integrats en les estructures del poder i participaven activament en la vida de les corts aristocràtiques i reials. Entre ells hi havia grans senyors feudals, cavallers, religiosos i també dones, les anomenades trobairitz. De fet, el primer trobador de qui coneixem el nom, Guillem IX d’Aquitània, fou un dels magnats més poderosos de la seua època.

En conseqüència, la poesia trobadoresca no era una manifestació popular, sinó una producció cortesana que servia també per a prestigiar dinasties, legitimar actuacions polítiques i difondre determinades interpretacions dels esdeveniments contemporanis. Els trobadors cantaven l’amor, però igualment la guerra, els conflictes nobiliaris i les ambicions territorials dels seus protectors. Per això, segons Cabré, prescindir de les seues composicions significaria perdre una part essencial de la cultura i la mentalitat medievals.

En este context, la investigadora també revisà la imatge tradicional de Jaume I com a gran protector dels trobadors, una consideració que respon més a una idealització historiogràfica posterior que a les evidències documentals. Encara que el Conqueridor rebé l’atenció de diversos poetes, no sembla que exercira un mecenatge especialment destacat. En canvi, la Corona d’Aragó havia participat intensament en aquella cultura des del segle XII, sobretot durant el regnat d’Alfons el Cast, que també cultivà personalment la poesia.

València en l’univers trobadoresc

Cabré explicà que, durant els segles XII i XIII, la poesia culta dels territoris de la Corona d’Aragó era fonamentalment trobadoresca i es componia en occità. Segons les seues investigacions, almenys 96 trobadors estigueren actius en les corts de la Corona, encara que només 24 hi havien nascut. Una dada que evidencia la necessitat d’estudiar no sols l’origen dels autors, sinó també els llocs on treballaren, els personatges als quals dedicaren les composicions i els interessos polítics que reflectiren. L’aplicació d’esta perspectiva al territori valencià presenta dificultats particulars, ja que el Regne de València no es constituí fins al segon terç del segle XIII. Tanmateix, les terres valencianes ja apareixien anteriorment en l’horitzó polític dels trobadors, especialment per les aspiracions de conquista dels monarques de la Corona d’Aragó. Entre els personatges vinculats a esta tradició destaca Pere el Gran, nascut a València i autor de composicions trobadoresques.

La professora també remarcà la llarga pervivència d’aquella cultura literària, perceptible encara en la poesia d’Ausiàs March durant el segle XV. Una herència que demostra fins a quin punt els trobadors contribuïren a configurar les formes d’expressió poètica dels valencians medievals. La conferència, ara accessible en línia, oferix així una oportunitat per a descobrir una dimensió sovint poc coneguda de la història cultural valenciana: la vinculació entre poesia, política i poder en els segles de formació del Regne de València.