Este dijous 19 de setembre, a les 19 h, la llibreria 80 Mundos d’Alacant (Av. General Marvà, 14), acollirà una nova presentació del llibre El Hércules FC en la Guerra Civil (Ontheroad Llibres, 2024). En l’acte els dos autors, Josep Miquel Garcia Martín i Luis Javier Hernández Munuera, dialogaran sobre la publicació amb el periodista i historiador Manuel Lillo Usechi, autor d’Hèrcules, futbol i política. Els vincles del club amb les elits (Llibres de Frontera, 2022). Serà una bona ocasió tant per als que no pogueren assistir a la primera presentació de l’obra, que fou el 28 de juny en la Seu Universitària Ciutat d’Alacant, com per als que hi estigueren, ja que comptarà amb un format diferent.
El Hércules FC en la guerra civil s’acosta per primera vegada, de manera rigorosa i documentada, a un període de la història del club alacantí que ha sigut pràcticament ignorat pels estudis precedents. Il·lustrat amb abundant documentació gràfica, alguna mai vista, arreplega nombrosa informació procedent de fonts hemerogràfiques, com també dades inèdites procedents d’arxius civils i militars.
La temporada 1935-36 l’Hèrcules debutà en Primera Divisió amb un meritori sext lloc. La participació en la Copa fou encara millor, ja que arribà a les semifinals, la seua millor classificació històrica. Tot semblava indicar que els blanc-i-blaus, amb els reforços oportuns, serien ferms candidats a un títol estatal. La revolta contra la República i la guerra que es desencadenà truncaren les aspiracions herculanes. A Alacant, una ciutat de rereguarda, el futbol pogué sobreviure malgrat múltiples dificultats, com els bombardejos sistemàtics de l’aviació rebel, i contribuí a dotar a la població d’una via de fuita al sofriment generat per una contesa que cada vegada era més difícil guanyar. A banda de jugar nombrosos partits benèfics, l’Hèrcules disputà el Campionat Super-regional de València-Múrcia i estigué a punt de fer-ho en la Lliga Mediterrània, en la Copa d’Espanya Lliure i en el Campionat Valencià de 1937-38. Durant el conflicte, el club aconseguí preservar el seu patrimoni, però no pogué evitar la pèrdua d’algunes persones estretament vinculades amb ell, víctimes d’una cruel guerra.
Després de la contesa es restabliren les competicions i es reorganitzà el futbol, privant-lo de qualsevol funcionament democràtic. Paral·lelament, les autoritats franquistes iniciaren un procés de repressió sobre els vençuts al qual no escaparen les federacions i les societats esportives. En l’Hèrcules hi hagué jugadors, directius i treballadors que foren represaliats tant per les autoritats militars com per les esportives. Sotmesos a consells de guerra, acabaren sent empresonats i algú inclús fou condemnat a mort. La directiva herculana de postguerra, afí al nou règim, desitjosa de continuar amb la brillant trajectòria del club interrompuda per la contesa, facilità la tornada des de França de dos dels seus jugadors més emblemàtics, Blázquez i Macià, i mediaren amb les autoritats per a reduir sancions federatives.
