Admirat i comentat l’eclipsi de Sol[1] del 12 d’agost en nombrosos fòrums, articles i àmbits de debat, observació, formació i informació, potser vindria bé recordar la importància d’alguns eclipsis en la història de la humanitat.
Dit això, alerta als cinèfils! Tot i que ocasionalment es confon l’inici de la pel·lícula 2001. Una odissea en l’espai amb un eclipsi, realment es tracta d’una llicència artística que mostra una alineació astronòmica impossible. I el mateix podríem dir de la peça musical “Eclipsi” del disc de Pink Floyd The Dark Side of the Moon (1973), que pretenia descriure el moment en què la Lluna (la foscor interior dels humans) tapa el Sol entés com la llum de la vida. I dit això, paga la pena gaudir tant d’este disc com d’aquell inici, “L’aurora” (Das Sonnenaufgang) fanfàrria inicial del poema simfònic “Així va parlar Zaratustra” (1896), de Richard Strauss inspirat en l’obra filosòfica homònima del filòsof prussià Friedrich Nietzsche (1844-1900).
En qualsevol cas, parlar dels eclipsis, i més encara dels històrics, és una bona ocasió per revisar algunes de les fites més interessants de la nostra cultura i de la nostra història, i d’entrellaçar-les, com tantes voltes hem fet a Lletraferit.
1. 3340 aC. El primer eclipsi registrat
A uns 80 km de Dublín, a Irlanda, es troba el complex megalític de tombes de Loughcrew (< de l’rlandés Loch Craobh, “llac de l’arbre”). En una de les cambres es va trobar una inscripció en pedra, un petroglif, que s’ha interpretat com la representació d’un eclipsi solar que, gràcies a programes informàtics d’arqueoastronomia s’ha pogut datar en el 30 de novembre del 3340 a. C.
Petroglif de Loughcrew (3340 aC). El Sol, l’espiral més gran, sembla estar a punt de ser tapat per la Lluna, l’espiral menor
.
Per a situar-nos en cultures més conegudes d’eixa època, a Mesopotàmia estaven naixent les primeres societats urbanes, expandint-se el comerç i avançant cap a la creació dels estats, com el cas d’Uruk, amb autoritat centralitzada, divisió del treball, exèrcit, foment de les obres públiques, expansió de l’aparell administratiu, inici de l’escriptura sobre fang, registres sistematitzats d’esdeveniments astronòmics, etc. I, pel que fa al país del Nil, s’estava en camí cap a la unificació política entre l’Alt i el Baix Egipte, és a dir, els màrgens del riu pròpiament dit i el delta, l’establiment de castes sacerdotals, el registre sistemàtic de les fites astronòmiques i de les mesures del nivell del riu, i la creació de la figura del faraó. Tot això al voltant del segle XXXIV aC.
.
2. 1207 aC. (s. XIII aC). Batalla de Gabaon, a Canaan
El dia en què el Senyor va fer caure els amorreus davant els israelites, Josué va invocar Jahvé i en presència del poble va cridar: ‘Sol, atura’t a Gabaon! I tu, lluna, a la vall d’Aialon. El Sol es va aturar i la lluna es va parar (Josué 10,12-13).
La crítica textual afirma que el Llibre de Josué, el sisè del Tanakh hebreu i primer dels Profetes, va ser redactat entre els segles VII i VI aC (aproximadament entre els anys 630 i 550 aC) per un conjunt d’autors que donarien forma a allò que es diu “historiografia deuteronomista”, que comprén els llibres Deuteronomi, Josué, Jutges, 1 i 2 de Samuel i 1 i d2 de Reis.
Eixe conjunt de llibres va començar a redactar-se a partir del 621 aC (s. VII aC), en temps del rei Josies, el setzé del Regne de Judà. I constituïxen un cas típic de “memòria històrica” en tant que recull i amalgama tradicions orals i relats antics sobre l’ocupació de Canaan per part dels hebreus i la justificació de l’establiment del regne de Judà i legitimació de la dinastia davídica. En altres paraules, una historiografia feta a mida i que buscava la unificació religiosa del regne de Judà i l’establiment de la capitalitat a Jerusalem. Tot a mida dels interessos del poder polític de l’època. Ens sona? Clar, perquè estem parlant tan sols del llibre d’Orwell 1984, no?
Doncs bé, fa uns pocs anys, en una proposta interpretativa del llibre de Josué (escrit segles després dels esdeveniments que narra), tres investigadors de la universitat Ben Gurion, d’Israel, un físic, un arqueòleg i un expert bíblic coneixedor de llengües antigues[2], han proposat que el conegut episodi de l’”aturada del Sol” a la batalla de Gabaon va ser realment un eclipsi. L’argument es basa en considerar que la paraula clau, dom, no és genuïnament hebrea, sinó un calc, un manlleu, d’una altra anterior d’origen accadi i amb el significat d’‘eclipsi’. Així que en lloc de l’habitual traducció com ‘aturar’ caldria dir “eclipsar”. I tot això en el marc d’una investigació en què han fet servir programes informàtics d’astronomia històrica.
.
3. L’eclipsi de la pel·lícula Faraó
De ser certa eixa interpretació, la famosa ”aturada del Sol” durant la bíblica batalla de Gabaon hauria sigut un eclipsi, el registrat durant el regnat del faraó Meremptah (de 1212 a 1202 aC). Situem-nos-en.
Després de la mort del faraó Merenptah, els seus descendents van entrar en una forta lluita pel tron. L’última governant d’eixa dinastia va ser la seua filla Tausert, durant el regnat de la qual el país es va sumir en el caos, la corrupció, la pèrdua del control centralitzat i una guerra civil. El vencedor, el líder militar Setnakhte, va pacificar Egipte i va fundar una nova dinastia, la XX. El fill de Setnakhte va ser Ramsés III, que va haver de fer front a la invasió dels “Pobles de la mar” i al col·lapse de l’Edat del Bronze a la Mediterrània oriental.
Línia temporal d’Egipte i el Creixent Fèrtil en els primers mil·lennis abans de Crist
.
I dit això, parlem-ne un poc, d’eixe eclipsi. I relacionem-lo amb la pel·lícula polonesa Faraó (1965), que ha sigut el motiu d’esta sèrie d’articles en resposta a un suggeriment d’una de les meues nores després que veguérem en família, amb els nets i tot, la seqüència en què se’n produïx un i els més menuts pogueren saber què passaria el 12 d’agost.
Perquè, sí, en la seqüència que comentem, es recrea no tan sols el pànic que podia generar un eclipsi quan no se sabia interpretar, sinó la mateixa ocultació del Sol i l’enfosquiment que se’n deriva; i tot ambientat, en la pel·lícula (ara ja en la fase “per als majors”) en un context d’enfrontament entre els poders militar i sacerdotal, entre la força i la saviesa (astronòmica, ecològica, agronòmica, etc.) dels sacerdots, els savis de l’època; una saviesa més o menys sacralitzada i pautada (festes) en un format que, amb molt altres elements, solem anomenar religió.
Sacerdot egipci amb un bei (un pal acabat en forquilla), per determinar l’orto de les estrelles, i el seu ajudant amb un merkhet, una mena de visor direccional amb plomada i marques. Amb instruments així i registres continus van aconseguir crear un sistema astronòmic que era capaç de fer prediccions sobre els moviments dels astres i d’efemèrides com els eclipsis. Del llibre ‘Natura i festes. Calendari i santoral’
.
Tot i que la pel·lícula situa eixe eclipsi en el regnat del faraó Ramsés III (1182-1151; dinastia XX), la diferència de vint anys amb el de Meremptah no minva el valor ni la descripció del fenomen ni del missatge de fons sobre la importància del coneixement astronòmic com a font d’organització social i de poder.
Dit això, ací va la llista dels propers eclipsis a tractar, per si vos resultaren d’interés.
- 763 a. C.Eclipsi a mitjan matí del 15 de juny (ajustat a la nostra cronologia), registrat en els annals assiris.
- 648 a. C. 6 d’abril: l’”eclipsi del poeta Arquíloc”.
- 585 a. C. 28 de maig. Batalla aturada per un eclipsi i delimitació del riu Halis com a frontera entre Lídia i Media. Tales de Milet com a predictor.
- 33 d. C. El fals eclipsi de la pel·lícula “Barrabàs”; associat a la mort de Jesús el divendres sant.
- 939. L’eclipisi dies abans de la batalla de Simancas entre el regne de León i el califat de Còrdoba.
- 1238. 3 de juny. L’eclipsi sobre Montpeller que esmenta Jaume I el Conqueridor al Llibre dels Fets.
- 1517. L’improbable eclipsi de la pel·lícula Apocalypso.
- 18 d’agost de 1868. Descobriment i identificació de l’element químic heli (He) al Sol.
- 30 d’agost de 1905. Eclipsi que va concentrar gran nombre de científics a Elx i Santa Pola (el Baix Vinalopó).
- 29 de maig de 1919. L’eclipsi que va confirmar la teoria d’Einstein.
I també podrem comentar alguns altres eclipsis però dels que pertanyen al món de la ficció, com ara el de Tintin en El Temple del Sol; o el de Dràcula en un capítol del llibre de Woody Allen Cómo acabar de una vez por todas con la cultura.
Però, clar, tot això forma part d’unes altres històries.
********************************************************************
