A l’Horta de València hi ha costum de guisar amb bona cosa de tomata: és un vegetal que agrada moltíssim, però cal tindre la precaució de posar-hi una cullerada de sucre, ja que d’una altra manera para molt àcida.
Per alguns llocs de la comarca preparen la lleterola amb tomata, un plat que quasi s’ha perdut, malauradament, perquè no és cap guisofi i era un guisat que tenia els seus adeptes, de manera que fins i tot el feien a les fondes i les tendes (una mena de fondes i botigues rurals), segurament perquè la gent el demanava.
El trobem en el sainet curt Pasache prehistòric, publicat en el número del 19 de desembre de 1914 del setmanari La Traca. N’hi ha un personatge que fa així:
Tenim pa hui un armosar
en la tenda de Ravalla,
y anirem molt més a gust,
si vosté mos acompaña.
Tenim una lleteróla
sofrechideta en tomata;
també la mélsa y el feche,
millor dit: tota una tanda.
Ingredients (per a 4 persones)
750 g de lleterola de corder, 1,5 kg de tomata madura, alls, sucre, llorer, oli d’oliva i sal.
Preparació
De primer netejarem i trossejarem la lleterola i, en acabant, pelarem i trossejarem les tomates.
Seguidament pelarem i picarem mitja dotzena d’alls.
A continuació posarem un raig d’oli en una cassola de fang i la deixarem al foc. Quan l’oli estarà calent hi posarem la lleterola i la fregirem. La remenejarem ara i adés amb la cullera de fusta i, en estar lleugerament sofregida, hi afegirem els alls, hi farem unes remenades i hi posarem la tomata.
Rebaixarem una mica la flama, hi afegirem una cullerada de sucre i un parell de fulles de llorer, ho salarem i ho deixarem bollir a foc suau.
De tant en tant hi farem unes remenejades.
Al cap d’una bona estona, en estar tot confitat, ho traurem i ho escudellarem.
Variants
Hi podem sofregir una ceba (picada).
Hi ha qui hi afig un canonet de canella, uns brins de farigola o un polsim de pebre.
