Tornar al pare Viñas

by | 08/05/2024

El València FC va nàixer de les cendres del Sagunt i l’Espanyol. La vinculació amb el Pare Viñas pareix clara…
Temps de lectura: 2 minuts

Voldria pensar que la perspectiva d’este article no està massa influenciada, o no perd objectivitat, per ser exalumne dels Salesians (els de l’Horta, els de la Carrera Sant Lluís) ni tampoc per la fília incombustible que m’acosta a Mestalla. He volgut correspondre a eixa doble circumstància escolar i futbolística detallant la biografia dels vincles. He tornat, per tant, al pare Viñas, en un text molt més extens sobre els salesians i el València FC, que ara només és anunci, i que també vorà la llum ací. En alguna publicació anterior ja deixí caure que la rivalitat ValènciaGimnàstic pogué ser també una rivalitat clerical. Els jesuïtes del Gimnàstic FC enfront dels salesians del Sagunt FC (que amb el Deportivo Espanyol donaran lloc al nou València del 1919). Uns vincles que reconeix un dels fundadors, Pepe Llorca. Però ara es tracta només de recordar la figura de Viñas, i de prometre al bibliotecari dels salesians del carrer Sagunt, que li tornaré el material. Estil [Manuel David] en La Correspondencia de Valencia ja ho anunciava el 24 de març de 1924: el pare Viñas havia arribat a València en 1910, i des dels seus inicis l’esport es convertí en un instrument de captació:

Los antiguos alumnos salesianos. El futbol valenciano va íntimamente ligado al nombre e historia del Colegio de los padres Salesianos, por cuanto se puede decir que en Valencia se debe al padre Viñas la instauración en nuestra ciudad del deporte inglés. Simarro, Piñol, Montes, Casimiro, Alabau, etc., todos salieron de los infantiles del antiguo Sagunto”.

Resulta curiosa eixa manera de distingir a Viñas com a pare també de la instauració del futbol en el cap i casal, si tenim en compte les dades de fundació dels clubs en els Poblats Marítims, en el Patronat de la Joventut Obrera o fins i tot del primitiu i desaparegut València. El vincle amb el pare Viñas degué ser qualitatiu, molt singular.

Quan va morir l’abril del 1956, l’obituari del vespertí Jornada incidia en eixa gènesi:

“Él fue el primer propulsor del futbol en Valencia. Cuando el futbol era apenas conocido en nuestro ciudad, él llevó a sus muchachos a Barcelona, para que se enfrentasen con los clubs de la ciudad condal que comenzaban a estar organizados, Más tarde fundó el club Sagunto. Pero si el Valencia FC llegó a organizar su primer equipo fue por aquellos jóvenes del Colegio que el padre Viñas había llevado para que aprendiesen a jugar a Barcelona”.

En acabant, trobes els anuncis dels partits de la postguerra en el camp del Sagunt, com aquell: “UD Malvarrosa-CD Sagunto. Socios Valencia y Mestalla, entrada especial”. I tan especial.

Miquel Nadal (València, 1962) és llicenciat en Dret, escriptor, historiador del futbol, columnista de premsa i teòric del valencianisme. Entre les seues obres, destaquen Somiar gols, Inventari mínim i Càndid, Premi Lletraferit 2021. En l'àmbit futbolístic té publicat El nacimiento de la ciudad deportiva.

Et pot interessar

I si sí?

I si sí?

La jornada podria permetre al Llevant, si fa els deures, seguir amb opcions una setmana més. 

Els cromos de la guerra

Els cromos de la guerra

En la temporada 1936-37 les caixes de mistos reproduïen el rostre dels futbolistes de Primera i Segona divisió

Un tren anomenat Esperança

Un tren anomenat Esperança

El llevantinisme no pot mirar més enllà de la victòria contra el poderós Eibar. Eixe és el bitllet  de la il·lusió cap a Elda. Cal guanyar-se’l.