Els cromos de la guerra de l’Hèrcules FC

by | 17/07/2024

José Ricardo March ens ha detallat els cromos pertanyents a les plantilles del València FC, Llevant FC i Gimnàstic FC, però trobem un últim equip valencià, l’Hèrcules FC.
Temps de lectura: 2 minuts

En la col·lecció de cromos de 1936-37 del Monopolio de cerillas y fósforos, de la qual José Ricardo March ens ha detallat els pertanyents a les plantilles del València FC, Llevant FC i Gimnàstic FC, trobem un últim equip valencià, concretament alacantí, encara que des de 1928 estava inscrit en la Federació Murciana de Futbol. Es tracta de l’Hèrcules FC, que la temporada 1935-36 havia debutat en Primera Divisió amb una brillant sexta posició. L’Elx FC, també federat en la Murciana, tot i jugar en el grup III de Segona amb el Llevant i el Gimnàstic, no estigué representat en la col·lecció, cosa que també ocorregué amb el Múrcia FC.

De l’Hèrcules s’editaren un total de setze cromos: José Pérez García (126), Ramón Orriols Canals (127), Francisco Medina Naranjo (no José, com apareix en la caixeta) (128), Juan Betancor Dévora (129), José García Mújica (no Múgica) (130), Manuel Macià Sempere (131), Enrique Salvador Beltrán (132), Ramón Irles Vicente (133), Juan Antonio Pérez Tatono (134), Emilio Blázquez Fuentes (135), Manuel Rosalén Bellón (no Raslén) (182), Antonio Aparicio Perales (183), Ignacio Goyeneche Altuna (184), Ramón Mendizábal Amezaga (185), Pascual Salas Usón (186) i Alejandro Morera Soto (187).

Tots els jugadors formaren part de la plantilla professional blanc-i-blava durant tota la temporada 1935-36, de manera que no podem determinar el moment exacte d’eixa campanya en què el club envià la informació a l’editorial.

Si la col·lecció haguera reflectit fidelment el primer equip herculà de la temporada 1936-37, un gran nombre de jugadors haurien sigut substituïts. És el cas dels canaris Pérez, Medina, Betancor i Tatono, als qui la guerra havia sorprés a Las Palmas. Similar situació seria la d’Orriols (que estava a Badalona), Mendizábal (Algorta, Biscaia), Salas (Saragossa) i Morera (Hongria). Cap d’ells tornà a Alacant durant el conflicte bèl·lic i el costa-riqueny Morera tampoc ho feu acabada la guerra.

Els que sí que continuaren són Mújica, Macià, Salvador, Irles, Blázquez, Rosalén (encara que abandonà el club a finals d’octubre de 1936), Aparicio i Goyeneche. A més se n’haurien d’afegir dos que no tenien cromo malgrat pertànyer a la plantilla herculana en 1935-36 i 1936-37: Salvador Cervera Dolz i José Tormo Sanjuán, conegut com el Gatet.

Per últim, s’haurien d’incloure les noves incorporacions de la temporada: els guardametes Pepico Amat Cerdán i Aurelio Segura Beltrà (incorporats de l’Eldense i de l’Aspense respectivament) i set deportistes procedents de l’equip amateur de l’Hèrcules, que havien cobert les absències obligades dels professionals que no pogueren retornar a Alacant: José Llopis Corona, José Cases Penadés, Víctor Zaplana Ferré, Juan Aldeguer Martínez, José Asensio Torres, Juan Seva Moscat i Enrique Marqués Tizzoni. De tots ells, després de la guerra, l’únic que jugà amb el primer equip fou Corona, tot i que ho feu en partits amistosos de pretemporada i després passà a l’Alacant FC.

Foto portada © Arxiu Josep M. Garcia Martín | altres fotos © Arxiu Luis Javier Hernández

Josep Miquel Garcia Martín (Santander, 1970) és doctor en Història i investiga sobre els orígens del futbol valencià en general i l’alacantí en particular. És un dels autors del llibre Azul Blanco Negro. Un homenaje a los pioneros en el centenario del Hércules (2021) i acaba de publicar, amb Luis J. Hernández, El Hércules FC en la Guerra Civil (2024). Va ser membre de la Comissió del Centenari de l’Hèrcules CF.

Et pot interessar

El futbol, amb València

El futbol, amb València

El món del futbol s’està solidaritzant amb les víctimes. L’herculanisme també s’ha mobilitzat