Els cromos de la guerra

by | 13/05/2024

En la temporada 1936-37 les caixes de mistos reproduïen el rostre dels futbolistes de Primera i Segona divisió
Temps de lectura: 2 minuts

Fa onze anys, en el transcurs de la investigació que acabaria donant a llum el meu llibre 25 historias del Valencia que quizá no conozcas, vaig aconseguir contactar amb Iñaki Rodríguez, net d’Antonio Rodríguez Garrido, Antolín, porter basc del club blanc-i-negre durant la Guerra Civil. Una de les primeres històries que em revelà fou la de la seua incredulitat infantil quan li contaven, de forma recurrent, que el seu iaio havia sigut porter del València: “No m’ho acabava de creure, encara que la meua iaia guardà tota la seua vida la caixeta de mistos on apareixia la cara d’Antolín, el seu marit”.

Esta anècdota ens convida a recuperar la història de la col·lecció de cromos del Monopolio de cerillas y fósforos, una de les més curioses i alhora de major valor simbòlic del nostre futbol. Concebuda en el transcurs de la temporada 1935-36 i distribuïda en 1936, ajuda a reconstruir amb certa precisió l’estat de l’esport en la temporada prèvia a l’esclat bèl·lic.

Així, d’acord amb el monumental Catálogo de cromos de fútbol en España, la col·lecció completa posava cara a un total de 384 futbolistes que participaren en la campanya 1935-36, entre els quals n’hi havia els de quatre dels cinc clubs valencians amb representació en les màximes categories: València (55-79) i Hèrcules (126-135 i 183-187), de Primera Divisió, i Llevant (155-170) i Gimnàstic (370-384), que militaven en el grup III de Segona, on també estava l’Elx, que no s’hi troba representat.

Les caixetes presenten en el seu anvers la versió dibuixada (o, en alguns casos excepcionals, fotografiada) del rostre dels futbolistes, emmarcada per la llegenda Temporada 1936-1937 i el nom i cognoms o malnom de l’esportista, en un format reduït, de 3 x 4,5 cm. Curiosament, no s’especifica l’entitat de pertinença, encara que a partir de la disposició dels futbolistes, no aleatòria sinó seriada, resulta senzill classificar els futbolistes per clubs. En el revers de la caixa, sobre fons ataronjat, acompanyant els dibuixos d’un porter i un bombo de loteria, figura la llegenda: “No tire esta cajita. En su interior continúan conocándose vales canjeables por décimos de lotería de TRES PESETAS. Además la fotografía que la ilustra le hará falta para optar a los valiosos regalos del concurso de jugadores de fútbol”.

Quan es produí la col·lecció? Si parem atenció a la selecció de futbolistes, al voltant de 14 o 15 per club (amb algunes excepcions), es pot aventurar que les caixes es dissenyaren entre desembre de 1935 i febrer de 1936, ampliant amb els últims fitxatges la base de les plantilles utilitzades en els campionats supraregionals. Així ho podem deduir, per exemple, a partir de la presència entre el grup de futbolistes del València FC de Carlos Petreñas (71), incorporat a les acaballes de novembre de 1935, així com la de Manuel Santa Catalina (69), que disputà el seu últim partit amb el club de Mestalla en febrer de l’any següent.

Foto de portada: Pascual Salas de l’Hèrcules

José Ricardo March (Patraix, 1983), és periodista i professor de Llengua Castellana i Literatura a Secundària. Ha publicat diversos llibres sobre la història de l'esport valencià. Silla de enea (2022) és l’últim.

Et pot interessar

Massa crítica, a compte de Lisci

Massa crítica, a compte de Lisci

Hui visitem Anduva, on el romà que estigué una dècada en Bunyol està obrant un milacre amb la plantilla més modesta de Segona.

Muntanya russa

Muntanya russa

Després de tres partits terribles, el Llevant oferí la millor versió del curs contra el Màlaga i té opcions de col·locar-se en ascens directe.

Crisi de joc i actitud

Crisi de joc i actitud

Els tres partits posteriors a la ‘barrancà’ estan marcats per les males decisions de Calero i un futbol lamentable