Les plantilles de Llevant i Gimnàstic del curs 36-37

by | 21/06/2024

La temporada 1936-37 llevantins i granotes militaven en Segona divisió, després de la reestructuració de la categoria l'any 1934
Temps de lectura: 3 minuts

Gimnàstic FC i Llevant FC eren en la temporada 1936-1937, junt amb el València FC, els únics clubs professionals del cap i casal i formaren part de la col·lecció de cromos del Monopolio de cerillas y fósforos. Granotes i llevantins militaven en el grup III de Segona, a la qual havien accedit per la reestructuració de la categoria l’any 1934, tal com havia passat amb l’Hèrcules. Les trajectòries dels de Vallejo i la Creu eren divergents: els blaugranes, a pesar del prestigi llaurat en els primers anys 20, patien una decadència esportiva i social, atenuada si de cas per la presència en Segona; el Llevant, per la seua banda, era un equip en franca progressió que acabava d’arribar a les semifinals de la Copa.

Esta diferència entre Llevant i Gimnàstic es percep també en el perfil de les plantilles. El Gimnàstic aporta a la col·lecció quinze jugadors: Joaquín Llago (370), Francisco Montañés (371), José Rubio (372), José Mínguez (373), José Sanchis (374), F. P. Albiach (Tarzán) (375), Ramón Balaguer (376), Abel Checa (377), Manuel Machause (378), Rafael Ferrando (Carbonilla) (379), Vicente Marín (380), Amador García (381), Vicente Miranda (382), Ángel Benítez (383) i Jesús Gojenuri (384). Per part del Llevant en trobem setze: Joaquín Arater (155), Ernesto Calpe (156), Manuel García (Nolet) (157), Juan Puig (158), José Valero (159), Alberto Porreras (160), Andrés Calero (161), Francisco Puig (162), Domingo Ruano (163), Rafael Vidal (164), Salvador Artigas (165), Agustí Dolz (166), Vicent Martínez Català (167), Ramón Miranda (168), Lorenzo O’Donell (i no Odonel Lorenzo, com figura en el seu cromo) (169) i Sinforiano García Múgica (170).

A diferència del Llevant, que facilità en el moment de la producció de la col·lecció els noms més destacats de la seua plantilla professional (amb l’excepció de Francisco Guillén i Julián Gonel), en el grup de jugadors del Gimnàstic abunden els futbolistes amateurs i no es troben presents alguns dels més representatius, cas de Monasterio, Moro, Larruscain, Astoreca, Picolín o Tarí. Una possible explicació és la greu crisi econòmica patida pel club de Vallejo durant la temporada prèvia a la guerra, que provocà que alguns futbolistes granotes es declararen en vaga per impagaments, raó que justificaria l’exclusió de la selecció. En el seu lloc figuren entre els cromos noms com els de Rubio i Sanchis, amb una participació testimonial en la temporada, o els de Mínguez, Albiach, Checa, Machause, Marín o Miranda, els quals no arribaren a disputar partits oficials amb el conjunt blaugrana durant eixa campanya.

¿Quina seria la configuració de les plantilles dels dos equips si els cromos hagueren de reflectir amb fidelitat la temporada 1936-1937?

En el cas del Llevant es produirien diverses fluctuacions interessants. Juntament amb els jugadors renovats (Arater, Calpe, Juan Puig, Valero, Calero, Paco Puig, Artigas i Dolz) hauríem d’incloure a Guillén, Gaspar Rubio (62), retornat i procedent del València FC; Martínez Català (167), recuperat pel Llevant en el transcurs de la temporada, i els amateurs Pío, Olivares, Pizá, Sierra, Gallart i Botella. En el cas del Gimnàstic, a més dels futbolistes que continuaren en el club (Amador, Llago, Gojenuri i Rubio), caldria afegir a la llista Larruscain i Tarí; incorporacions com Tomás Estors (66), Antoni Lladó, del Badalona, Juan Palahí, del Múrcia, o Balbino Clarà (324), del Sabadell; jugadors granotes repescats de temporades prèvies com Salvador Adelantado, José Vilaplana o el porter Manuel Vidal; i un grup d’esportistes refugiats a València: Sirio Fernández (188), de l’Oviedo; Manuel García (FraisónFraision en la col·lecció–) (215), de l’Sporting de Gijón, Félix de las Heras (Tache) (281), del Sevilla, i José García-Nieto, exjugador de l’Athletic de Madrid. Alguns dels més destacats membres del planter del Gimnàstic, com Tarí, Fraisón, Palahí, Rubio o Nieto, acabarien disputant amb el Llevant la Copa de l’Espanya Lliure. I conquistant-la.

Foto portada: A. Dolz, el del Bombeja Agostinet! i Ernesto Calpe, del Llevant FC. | Foto 2a: alguns jugadors del Gimnàstic | Foto 3a: alguns del Llevant FC

José Ricardo March (Patraix, 1983), és periodista i professor de Llengua Castellana i Literatura a Secundària. Ha publicat diversos llibres sobre la història de l'esport valencià. Silla de enea (2022) és l’últim.

Et pot interessar

Els cromos de la guerra de l’Hèrcules FC

Els cromos de la guerra de l’Hèrcules FC

José Ricardo March ens ha detallat els cromos pertanyents a les plantilles del València FC, Llevant FC i Gimnàstic FC, però trobem un últim equip valencià, l’Hèrcules FC.

Un catxirulo indecent

Un catxirulo indecent

El Llevant UD tria per a la temporada del 115 aniversari l’equipació de la fusió forçada pel règim franquiste en el 39 i ni tan sols encerta els colors originals

La Copa del 37… en vídeo!

La Copa del 37… en vídeo!

La Filmoteca de Catalunya conserva una troballa històrica: les imatges de la final de la Copa de l’Espanya Lliure que conquistà el Llevant FC