L’Hèrcules i les reestructuracions lligueres

by | 25/04/2024

Així han afectat els alacantins, des de l’ascens a Segona de 1934 a l’oportunitat perduda del curs 2020-21
Temps de lectura: 2 minuts

A Alacant encara es recorda l’oportunitat perduda la temporada 2020-2021, quan es va reformar la Segona B per a donar pas a dos noves categories: la Primera RFEF, amb 2 grups de 20 equips, rivals interessants i més facilitats per a pujar a Segona Divisió; i la Segona RFEF, un nou pou amb 5 grups de 18 integrants. Classificar-se per a la millor categoria, a priori, pareixia senzill per a un club com l’Hèrcules. Contra tot pronòstic, els herculans, després d’haver fitxat quasi vint jugadors nous i d’haver tingut tres entrenadors diferents, van acabar en una categoria més de distància del futbol professional. I allí seguixen, encara que esta temporada per fi podria acabar en un ascens…

Però quines altres reformes importants de la Lliga han afectat els alacantins i de quina manera al llarg de la seua ja centenària història?

La primera va significar un ascens automàtic a la Segona Divisió en juliol de 1934 gràcies a l’ampliació de la categoria, que va passar de comptar amb un únic grup de 10 equips a tindre’n 24 repartits en 3 grups. L’Hèrcules va ser premiat per una brillant actuació en la Copa del President de la República, on va eliminar el Tenerife, el Deportivo de la Corunya (de Segona Divisió) i va guanyar 2-1 el partit d’anada de quarts de final al València, un equip de Primera que acabaria sent finalista de la competició. La temporada 1934-35 l’equip herculà, entrenat per Manolo Suárez, va debutar en Segona de la millor manera possible. Va quedar campió de grup i primer classificat en la fase d’ascens. L’Hèrcules havia passat de Tercera a Primera en només dos temporades.

 

En altres ocasions la modificació de la competició significava una reducció del nombre de participants. Així va ocórrer la temporada 1942-43, quan la Segona tenia 3 grups de 8 equips i la següent havia de passar-ne a un únic de 14. Els blanc-i-blaus acabaven de baixar de Primera i van salvar la categoria amb jugadors experimentats com Macià, Tatono, Salas, Tormo, Blázquez o Betancor.

No van tindre tanta sort en la 1967-68, també en Segona, quan una nova reestructuració de la categoria, que passaria de dos grups de 16 integrants a un de 20, provocaria el descens directe a Tercera de 16 equips, 8 de cada grup (a més, altres 4 promocionarien). L’Hèrcules, que va arribar a tindre tres entrenadors (l’últim d’ells Ramallets), va baixar i ho hauria fet de totes maneres, ja que va acabar en una decebedora penúltima posició, a soles per damunt del Constància.

Per últim, la temporada 1996-97, en Primera, van baixar directament quatre equips a Segona en lloc de dos per a tornar als 20 components, que s’havien convertit en 22 a causa de la repesca del Sevilla i Celta, descendits administrativament a Segona B en 1995. L’Hèrcules, de nou penúltim, hauria baixat igualment a Segona sense la reforma.

Foto portada: Onze herculà que va guanyar 3-0 l’Elx el 8/11/1942. Dalt: Mesa, Manchado, Salas, Medrano, Maciá i Betancor. Baix: Pina, Corona, Tormo, Periche i Blázquez © Arxiu de Luis J. Hernández.| Foto 2a: Titular de Rik-Rak del 23 de juliol de 1934. © Arxiu Municipal d’Alacant.

Josep Miquel Garcia Martín (Santander, 1970) és doctor en Història i investiga sobre els orígens del futbol valencià en general i l’alacantí en particular. És un dels autors del llibre Azul Blanco Negro. Un homenaje a los pioneros en el centenario del Hércules (2021) i acaba de publicar, amb Luis J. Hernández, El Hércules FC en la Guerra Civil (2024). Va ser membre de la Comissió del Centenari de l’Hèrcules CF.

Et pot interessar

Massa crítica, a compte de Lisci

Massa crítica, a compte de Lisci

Hui visitem Anduva, on el romà que estigué una dècada en Bunyol està obrant un milacre amb la plantilla més modesta de Segona.

Muntanya russa

Muntanya russa

Després de tres partits terribles, el Llevant oferí la millor versió del curs contra el Màlaga i té opcions de col·locar-se en ascens directe.

Crisi de joc i actitud

Crisi de joc i actitud

Els tres partits posteriors a la ‘barrancà’ estan marcats per les males decisions de Calero i un futbol lamentable