L’Hèrcules i les reestructuracions lligueres

by | 25/04/2024

Així han afectat els alacantins, des de l’ascens a Segona de 1934 a l’oportunitat perduda del curs 2020-21
Temps de lectura: 2 minuts

A Alacant encara es recorda l’oportunitat perduda la temporada 2020-2021, quan es va reformar la Segona B per a donar pas a dos noves categories: la Primera RFEF, amb 2 grups de 20 equips, rivals interessants i més facilitats per a pujar a Segona Divisió; i la Segona RFEF, un nou pou amb 5 grups de 18 integrants. Classificar-se per a la millor categoria, a priori, pareixia senzill per a un club com l’Hèrcules. Contra tot pronòstic, els herculans, després d’haver fitxat quasi vint jugadors nous i d’haver tingut tres entrenadors diferents, van acabar en una categoria més de distància del futbol professional. I allí seguixen, encara que esta temporada per fi podria acabar en un ascens…

Però quines altres reformes importants de la Lliga han afectat els alacantins i de quina manera al llarg de la seua ja centenària història?

La primera va significar un ascens automàtic a la Segona Divisió en juliol de 1934 gràcies a l’ampliació de la categoria, que va passar de comptar amb un únic grup de 10 equips a tindre’n 24 repartits en 3 grups. L’Hèrcules va ser premiat per una brillant actuació en la Copa del President de la República, on va eliminar el Tenerife, el Deportivo de la Corunya (de Segona Divisió) i va guanyar 2-1 el partit d’anada de quarts de final al València, un equip de Primera que acabaria sent finalista de la competició. La temporada 1934-35 l’equip herculà, entrenat per Manolo Suárez, va debutar en Segona de la millor manera possible. Va quedar campió de grup i primer classificat en la fase d’ascens. L’Hèrcules havia passat de Tercera a Primera en només dos temporades.

 

En altres ocasions la modificació de la competició significava una reducció del nombre de participants. Així va ocórrer la temporada 1942-43, quan la Segona tenia 3 grups de 8 equips i la següent havia de passar-ne a un únic de 14. Els blanc-i-blaus acabaven de baixar de Primera i van salvar la categoria amb jugadors experimentats com Macià, Tatono, Salas, Tormo, Blázquez o Betancor.

No van tindre tanta sort en la 1967-68, també en Segona, quan una nova reestructuració de la categoria, que passaria de dos grups de 16 integrants a un de 20, provocaria el descens directe a Tercera de 16 equips, 8 de cada grup (a més, altres 4 promocionarien). L’Hèrcules, que va arribar a tindre tres entrenadors (l’últim d’ells Ramallets), va baixar i ho hauria fet de totes maneres, ja que va acabar en una decebedora penúltima posició, a soles per damunt del Constància.

Per últim, la temporada 1996-97, en Primera, van baixar directament quatre equips a Segona en lloc de dos per a tornar als 20 components, que s’havien convertit en 22 a causa de la repesca del Sevilla i Celta, descendits administrativament a Segona B en 1995. L’Hèrcules, de nou penúltim, hauria baixat igualment a Segona sense la reforma.

Foto portada: Onze herculà que va guanyar 3-0 l’Elx el 8/11/1942. Dalt: Mesa, Manchado, Salas, Medrano, Maciá i Betancor. Baix: Pina, Corona, Tormo, Periche i Blázquez © Arxiu de Luis J. Hernández.| Foto 2a: Titular de Rik-Rak del 23 de juliol de 1934. © Arxiu Municipal d’Alacant.

Josep Miquel Garcia Martín (Santander, 1970) és doctor en Història i investiga sobre els orígens del futbol valencià en general i l’alacantí en particular. És un dels autors del llibre Azul Blanco Negro. Un homenaje a los pioneros en el centenario del Hércules (2021). Va ser membre de la Comissió del Centenari de l’Hèrcules CF.

Et pot interessar

I si sí?

I si sí?

La jornada podria permetre al Llevant, si fa els deures, seguir amb opcions una setmana més. 

Els cromos de la guerra

Els cromos de la guerra

En la temporada 1936-37 les caixes de mistos reproduïen el rostre dels futbolistes de Primera i Segona divisió