Fallout està prou entretinguda, amb un maquillatge excepcional i una protagonista que combina candidesa i empoderament a la perfecció. Millor encara és el maquillatge de The Last of Us amb uns zombis florals que no fan tanta por com els sers humans sense zombitzar. Els videojocs han inspirat estes històries recents que dibuixen un futur postapocalíptic ple de perills paranormals. Ara bé, el que més por fa, sempre i en qualsevol situació, és la realitat i les persones. I són els francesos els qui amb les seues monstruositats han fet palesa esta afirmació recentment en el cas de les violacions a Gisele Pelicot. També és una sèrie francesa de 2019 (prepandèmica), L’Effondrement, que va ser emesa en À Punt amb el nom d’El Col·lapse, qui millor ens dibuixa un futur no tan distòpic.
És la sèrie que més por m’ha causat sense necessitat de mostrar monstres, esglais, sang ni fantasmes; simplement posant-nos davant d’un espill i d’una hipòtesi. Una por reflexiva i profunda, que va més enllà del moment de la visualització: què passaria si col·lapsara l’economia i, per tant, la societat? El cas és que no hem estat tan lluny, amb pandèmies, avaries de canals de trànsit marítim i guerres diverses, d’arribar al col·lapse. El sistema s’ha mostrat més feble del que sembla, i en conseqüència la hipòtesi que plantegen The Parasites –grup de directors responsables– no resulta tan desgavellada com la que es planteja en The Walking Dead o En Fin. Ens posa davant una tessitura tan factible, que aborrona.
Què passaria amb les centrals nuclears? I amb les residències de majors? Els abandonarien a la seua sort com durant la pandèmia a Madrid? Aprofitarien els supermercats per a pujar preus abans de la crisi? Els milionaris tindrien un pla alternatiu en forma d’illa secreta on amagar-se i continuar la seua vida de luxe aliens a la tragèdia? Faríem cas d’aquells que vaticinen el col·lapse prèviament o seríem negacionistes com els voxistes i el cosí de Rajoy amb el canvi climàtic? Molts dubtes, prou de pessimisme i cada capítol rodat en un únic plànol seqüència magistral. Lamentablement, ja no està disponible en À Punt, ni en RTVE Play, ni en Filmin ni en cap plataforma estatal.
Ara bé, tornant a la realitat i a les reflexions que deixa la sèrie als que l’hem pogut vore: el voluntariat ha demostrat en la nostra desgràcia particular que tal volta, en eixe futur anàrquic col·lapsat, sense l’ajuda ni el control estatal, els desconeguts ens ajudarem i arrimarem el muscle per a sobreviure junt. Si no l’heu vista encara, busqueu-la ja!