Frenesí en estat pur, adrenalina, plans que no acaben mai, metges i malalts a contrarellotge. The Pitt apuja el nivell de les sèries de metges i construïx un nou cànon a partir d’una sala d’urgències on l’activitat és vertiginosa. Una sèrie no apta per a espectadors aprensius, ni per a aquells que volen relaxar-se abans d’anar al llit. La tensió va, a més, in crescendo capítol a capítol amb un protagonista omnipresent que lidera situacions extremes, de vida o mort, en les urgències d’un hospital de Pittsburgh, on, a banda, ensenyen als metges més jóvens a executar les cirurgies necessàries per a cada pacient.

La sèrie està molt ben feta tècnicament, recorda en moltes ocasions la primera temporada de The Bear i, molt encertadament, fuig dels tòpics amorosos tan explotats per Anatomia de Grey. Una primera temporada ubicada en el primer dia dels metges “becaris”, que enllaça amb una segona temporada on és l’últim dia abans d’unes vacances del cap del servici, el gran protagonista Noah Wyle, “Robby”. Un actor que precisament va debutar en la que fins ara era el referent de les sèries hospitalàries, ER –Urgències–, on el seu paper va obtindre molts reconeixements. Té cara de metge? Com seria la cara de metge? Tal volta és per mostrar humanitat, compassió, fermesa i vocació. En fi, que és molt creïble la seua interpretació com a metge modèlic, i per això els reconeixements i el retorn a eixe paper.

En la segona temporada, ara en marxa, sembla que sí que aposten per introduir un poc de “xafardeig”, i exploten l’al·licient de mostrar les evolucions de malalts i tancar temes pendents de la primera temporada. A més, introduïxen el debat, pràcticament inexistent en els primers capítols, del cost de la sanitat als EUA. Un model privat, amb ajudes públiques del famós Obamacare, que allí està en constant perill de desmantellament. Un poc com ens passa ací, que som molt de presumir del sistema sanitari, però per a anar al metge de capçalera has de demanar cita amb mínim dos setmanes d’antelació. Això ho coneix molt bé Wyle, un actor compromés amb diferents causes com Cover for the Insurance, que defén l’accés universal a la sanitat pública dels estatunidencs. Tant de bo eixe debat estiguera superat ací també i no haguérem de reivindicar constantment un assoliment tan necessari del conegut com a “Estat del benestar”.