Els superherois tenen superpoders. I capa. Ho interioritzem des de menuts. Salvaran la ciutat i els innocents. Apareixeran, excèntrics i espectaculars, en la teulada d’un gratacel. Ells vindran, fent-se notar, i marcaran la diferència. Els temps foscos tremolaran.
Els herois reals, però, saben ser discrets. A vegades, el poder especial és saber estar on cal, fent allò que cal fer. Sense capa. Sense aparicions espectaculars ni vols precipitats des de les altures.
Fa uns dies, passejant i deixant-me temptar per la Fira del Llibre de València, mirava al meu voltant, i vaig caure en el fet que tota aquella gent que omplia l’espai, que el feia difícil de transitar, estava allà per una causa comuna com és celebrar els llibres. En un dels bancs dels Jardins de Vivers hi havia quatre xiquets que llegien, uns al costat dels altres, cadascú a la seua però compartint, i jo pensava en la sensació esperançadora que sentia cada volta que volia acostar-me a una caseta i havia d’esperar per tal de trobar lloc. Quanta gent i quants llibres. Bon senyal.
Però em fixava, també, en aquelles altres persones que estaven dins de les casetes, signant llibres. Amb enveja bona, m’imaginava d’eixe costat, amb un llibre entre les mans amb el meu nom en la portada. Algun dia… Tinc tendència a l’admiració, i em sentia tan còmoda que no volia que arribara l’hora de tornar a casa. Serà que són temps roïns per a la lírica, com deia aquella cançó; serà que vivim un moment en què la frivolitat, el desinterés i la desídia són ombres que ens sobrevolen. Haurem de fer front al fet que el gust per la incultura està de moda. Són cicles, potser.
Aquell dia, en la Fira, estava núvol. La inestabilitat del capvespre amenaçava amb pluja. Així i tot, per a mi feia bon oratge.
Bon oratge, perquè allò estava ple.
Bon oratge, perquè els autors signaven llibres.
Bon oratge perquè els temps hostils també es combaten des d’experiències culturals compartides, encara que hi haja qui puga pensar que una Fira del Llibre és un acte irrellevant. Jo em quede amb els meus herois, ploma en mà. Són ells els que salven el meu món. Superman i companyia s’encarreguen d’altres coses. En la fira, davall del cel humit, hi havia alguna cosa d’extraordinari.
Hi havia poders. Sense capa.
