El passat mes desembre Magda Simó guanyà, amb És naufragi, el VII Premi Lletraferit de Novel·la, atorgat per Llibres de la Drassana amb el suport de la Diputació de València. Es tracta d’un guardó al qual des de l’editorial s’atorga una màxima atenció, ja que, més enllà de Noruega i Rafa Lahuerta –el seu tercer guanyador–, la intenció és que sempre l’obra premiada tinga, per unes raons o altres, una qualitat literàriament excelsa, des del Narcís o l’onanisme de Carles Fenollosa fins a la Mireia de Puri Mascarell, passant pel Càndid de Miquel Nadal, Els inútils d’Andreu Sevilla o L’últim dels valencians de Guillermo Colomer.

No debades, com hem expressat moltes voltes, amb els Premis Lletraferit tractem d’aportar, reconéixer o descobrir mites literaris valencians, obres que puguen esdevindre tot un referent per a la literatura, la cultura i la societat valencianes, i és per això que, just abans del guardó obtingut per Magda Simó, en la sexta edició de l’any 2023, vam decidir declarar el premi desert, sense guanyador en la categoria de novel·la, atés que pensàvem que cap de les obres presentades assolia eixa categoria d’altíssima excel·lència a la qual aspirem.

I hem de reconéixer que ho vam fer amb molta por, perquè pensàvem que tal vegada, en certa manera, havíem finalitzat un cicle i no podríem continuar avant amb la tasca d’intentar nodrir el panorama literari valencià de noves grans veus i noves grans novel·les. Per això, en aquella edició, vam afirmar que “hem decidit quedar-nos en terra sense salpar, mentres arreglem les xàrcies, cosim les veles, calafategem les naus i preparem la tripulació amb l’esperança de er-nos una altra vegada a la mar, amb un vaixell nou, en la pròxima edició”.

I, per fortuna, així ha sigut, tot i que paradoxalment amb un llibre que es titula És naufragi! En tot cas, estem ben convençuts que no és cap premonició, ja que, recuperant les paraules que formulà Toni Sabater en la gala de lliurament, “‘És naufragi’, de Magda Simó, ha sigut la millor obra en una edició que no només ha concentrat el major número de novel·les presentades, sinó també el més alt nivell de qualitat que havíem vist fins ara en els Premis Lletraferit. És una obra que narra un terratrèmol emocional, tota una devastació que passa desapercebuda per a l’entorn de la protagonista, però que té una afectació enorme sobre ella i que acaba traduint-se en una fugida de tot i de tots”.

O, com també ha destacat Josep Vicent Miralles, “la novel·la crea una forta sensació d’intimitat que fa que el relat sobre la protagonista es visca com a propi, amb el cor en un puny, des de la passió inicial fins a la desfeta que es produïx en la cruïlla entre el desig i la realitat”. Segons apunta el mateix Miralles, “és una obra intimista, crua i bellíssima sobre l’abisme entre la vida viscuda i la vida desitjada, sobre el pes de la cultura heretada i els insectes invisibles que corquen el marbre il·lusori de la família, el treball i la parella canònica; una història de dones que no es resignen a enyorar el que no va ser i que duen als muscles el pes del seu coratge a través de totes les èpoques”.

Perquè no és que la novel·la de Magda Simó estiga simplement ben escrita –això ja es pressuposa en qualsevol bon llibre–, ni és que sorprenga, corprenga o no deixe indiferent a ningú –això també es pressuposa en la bona literatura–, sinó que tota ella, en si, és molt bona literatura, una excelsa literatura en clau valenciana. És naufragi és profunda, és complexa, està meravellosament construïda, aporta una mirada especial sobre la vida, ens atrapa i ho fa d’una manera vivíssima, sobre un tema que, molt més enllà de les dones o el gènere, ens pot afectar a totes aquelles persones que llegim el llibre.

Magda Simó té una veu especialíssima, un do magníficament treballat per a fer ficció i construir mons imaginats amb què els seus lectors podem tindre una vida més intensa, més plena, més interessant i més rica, que és, fonamentalment, on es troba el secret i la meravella de la literatura. Per això llegim, i per això llegim novel·les tan senzillament intenses i perfectes com És naufragi.

Fotografia de portada: Anna Tena / Composició: Marta Negre (autora de la portada d”És naufragi’)