Podríem dir que no soc una entusiasta del Nadal i seria un eufemisme. Però enguany, entre drames i catàstrofes diverses, he decidit alienar-me en esta festa fins que aplegue el moment que tots els expats vivim amb intensitat: eixe vol de tornada a la llar pàtria per a disfrutar dels torrons en família. Com a refugi, he triat la part més cursi i predictible possible d’este fenomen que anomenem Nadal: les pel·lícules de Hallmark, el canal de televisió estatunidenc dirigit a famílies.
Quan era més menuda, les vacances escolars en estes dates eren sinònim de cinema, grans i esperades produccions i maratons de les preqüeles (Star Wars, Harry Potter, El senyor dels Anells…). També hi havia espai per a altres clàssics com La història interminable, El Mag d’Oz o Hook. Ah, I La princeseta.
Però ja no busque eixes obres. Massa elaborades. Ara m’estime més trobar el caldo de pollastre per a l’ànima, que diria la meua amiga Lucía Márquez. Ara que a Anglaterra es fa de nit a les 4 de la vesprada, poques altres opcions em queden per a fugir de la depressió (no pense apuntar-me al gimnàs). Vull entregar les meues vetlades a Hot Frosty, A castle for Christmas o Merry gentlemen, esta última amb escena de striptease gratuïta.
Estos films d’hora i mitja requerixen molt poc d’esforç. A estes altures de l’any, què esperen de mi? Són la sèrie B del món de la romcom nadalenca (comèdia romàntica), l’equivalent a les pel·lis alemanyes i suïsses de pegar la becadeta els diumenges, però amb un to més ridícul (i moltes d’elles, orgulloses de ser-ho). Love Actually o The Holiday són superproduccions al costat d’estes. Ací no trobaràs noms amb Òscar com Colin Firth, però sí aquella cara que et sona d’una sèrie que veies quan tenies 15 anys.
La trama ve a ser la mateixa el 99% de les vegades: xica de ciutat aplega a poble menut de Vermont o Montana (llocs amb neu), coneix xic de poble, s’enamoren en qüestió d’hores o dies i discutixen per un malentés. Afegiu una escena cuinant dolços nadalencs, un bes davall del grévol per a tancar el conflicte i el Pare Noel com a trama secundària, i ja teniu la recepta perfecta de l’evasió de la realitat. Ah! No falten les històries on u dels dos és hereu d’alguna corona o gran fortuna.
En este caldo per a l’ànima, però amb més fondo, guarde un espai per a Totes les criatures grans i menudes. Ací la pau ve en forma d’animalets i vistes a les valls de Yorkshire en el preludi de la Segona Guerra Mundial. Espere que no em done molt de turment, perquè estic a un clic de botar a Un príncep per Nadal.
Portada: fotograma de «Merry gentlemen»
