No està ben vist ser turista. Hi ha ciutats on, per ser turista, t’ataquen, t’insulten o et compliquen les vacacions. Fer turisme s’ha convertit en una pràctica de risc. I, a la vegada, ser veí d’un barri cèntric o d’un poble amb un entorn cridaner, també.
Les úniques persones vives que conec que no han sigut turistes mai són mon pare i ma mare. No han pujat a un tren, ni a un cotxe, ni a un vaixell o un avió per a anar a una ciutat diferent de la seua a vore monuments o passejar pels seus carrers. A partir d’este punt, la resta de les persones que conec, incloent-me, hem sigut turistes.
Em pregunte si hem anat a Barcelona i hem passejat per les Rambles plenes de gent o buides. Em pregunte si hem estat a Eivissa o a Xàbia i ens hem banyat en platges plenes o buides. Em pregunte si hem anat a Londres i ens hem acostat a Picadilly Circus per a fer-nos la típica foto o no. Em pregunte si, quan convidem amics a passar uns dies en Falles, els hem portat a la mascletà de la plaça de l’Ajuntament o no.
Així està la cosa: la major part del turisme que patim o consumim –els qui podem ser turistes, clar– és massiu.
No hi ha més que deixar-se caure per alguns barris cèntrics o paratges naturals per a constatar que la vida quotidiana ja no es troba ací, i que eixos llocs s’han convertit en parcs temàtics pels quals ens porten com cagalló per séquia.
El turisme és bo, però no tot el turisme és bo.
No són millors els turistes amb molts recursos que els turistes amb recursos limitats. Batre el rècord de turistes que ens visiten no sempre és positiu. Els pisos turístics generen problemes de vivenda i de convivència. L’espai públic també ha de ser per als ciutadans. Vaig més enllà: no cal viatjar tant, ni tan lluny.
Què ens porta a voler viatjar i ser turista d’esta manera? Què ens dona? Ni les persones –ni el nostre temps de descans– ens mereixem això. Pot ser que ser turista siga, al remat, tindre la possibilitat d’anar-te’n de viatge i decidir, en canvi, quedar-te a casa, o a prop, en un lloc tranquil, sense cues, sense aglomeracions, sense cerveses a 6 euros i on no prohibisquen els xiquets jugar en la plaça Major.
