El Monestir del Corpus Christi de la localitat de Llutxent, un dels elements patrimonials més destacats entre les propietats de la Diputació de València, serà rehabilitat de manera integral, segons ha anunciat la diputada de Projectes Tècnics i vicepresidenta segona de la institució provincial, Reme Mazzolari. “Durant molt de temps -explica-, l’únic manteniment que hi ha hagut han sigut intervencions puntuals a través de programes mixtos de formació i ocupació, però no hi havia una visió integral i estratègica que presidira les diferents actuacions amb l’objectiu de posar en valor l’enorme valor històric i cultural de l’immoble, que és una de les joies del patrimoni de la Diputació, i per tant, de tots els valencians”.
La rehabilitació integral del Monestir es durà a terme a través de diferents fases d’actuació. La diputada de Projectes Tècnics explica que “el motiu no és només pressupostari, ja que es tracta d’una gran inversió per part de la Diputació, sinó que també facilita el nostre objectiu d’anar obrint a la ciutadania les zones sobre les quals es vaja actuant“. L’inici del procés d’intervenció el marcaran els estudis arqueològics sobre la façana de l’església que forma part del complex històric, “que servirà com a punt de partida per a establir l’estratègia d’intervenció“, subratlla Mazzolari, “per a, de manera paral·lela, estudiar les actuacions en altres llocs com la zona d’enterrament dels antics monjos, davall la qual els tècnics afirmen que hi podria haver una ossera“.
Altres zones que es consideren prioritàries a l’hora d’establir el pla d’actuació són les cel·les que se situen al voltant de claustre, un dels elements més rellevants del complex. El Monestir del Corpus Christi de Llutxent va ser construït per l’orde dels dominics fonamentalment durant el segle XV, vinculat a l’anomenat Miracle dels Corporals, que, segons la tradició, va ocórrer allí durant la segona rebel·lió liderada per al-Azraq en l’any 1276. L’actual distribució de l’edifici s’articula al voltant de tres espais ben diferenciats: el claustre -d’estil neoclàssic– l’església i un pati de servici al voltant del qual giren els elements auxiliars del monestir (cellers, sitges, magatzems, rebostos, forn…).
La popularitat monestir va créixer quan al voltant de 1475 es va convertir en centre universitari amb capacitat per a la formació de religiosos en Arts i Teologia, per a arribar a la seua esplendor durant els dos segles posteriors com a seminari per als frares missioners a Amèrica. Durant el segle XVIII va haver de ser reconstruït després de vore’s afectat per un incendi durant la Guerra de Successió; així, el claustre d’estil neoclàssic i amb cinc arcs de mig punt recolzats en pilastres data d’esta època. En el segle XIX, la desamortització de Mendizábal i el saqueig dels francesos van provocar que es convertira en masia, abans de passar a propietat de la Diputació de València, que amb l’esmentat pla de rehabilitació tracta de retornar tota l’esplendor a tot este conjunt històric i cultural.
Representació del Miracle dels Corporals en un panell ceràmic del segle XVIII
Església gòtica del Monestir del Corpus Christi
El claustre neoclàssic del Monestir del Corpus Christi
