Si a l’estiu hi ha la cançó de l’estiu i les novel·les d’estiu, hi ha d’haver per força una columna d’estiu. La columna d’estiu és d’arena, xiringuito i frigopié; de meló d’Alger, gelat i becadeta; de cigala i de la serra de cadena del veí a les huit del matí. Branques de cirerer al vent davant del pi contra el cel blau amb mar de fons i muntanya arreu. M’he deixat un avió que aterra i tres que s’enlairen amb una cremor metàl·lica de fogot d’asfalt. I allò del Mediterrani, de la brea i la ginesta junt amb el patxim-patxam de les festes de poble i el pollastre a l’ast. Sarsuela, gaspatxo, rom cremat, havaneres i reposicions.
De menuda vaig tindre una colxoneta taronja esmortit que deia amb grans lletres blanques en la capçalera: Cambrils. Sol, marinada i romesco. De fet, la colxoneta era del color d’un romesco desmaiat. La frase se’m va quedar gravada com un mantra, com una copla o un haiku, com una contrasenya i com un lema, com el sant i senya de l’estiu. Ara, quan la primera oreneta trau el cap pel cel i El Corte Inglés anuncia l’arribada de l’estiu, jo em sent dir per dins: Cambrils. Sol, marinada i romesco.
Jo tenia una casa a Cambrils, al peu de la Costa Daurada. L’equador quedava a més de nou mil kilòmetres d’aquelles terres baixes, i la casa estava quasi arran de mar. De dia et senties blanca de sol, les primeres hores del matí i de la vesprada eren fresques i tranquil·les, i a les nits t’adormies sentint les ones i el tren. No ben bé com la Karen Blixen, però sí per tot allò que es perd. L’àvia va morir, la mimosa va caure, la mare va morir, el magnoli es va assecar, el pare va morir i la casa es va vendre. Però potser em faré fer una colxoneta —que ja sé que diuen que es diu matalasset i altres coses, però per mi sempre serà una colxoneta, que és com li déiem—, dic que em faré fer una colxoneta i li faré gravar Cambrils. Sol, marinada i romesco. O millor una samarreta. Una samarreta d’estiu. Tot i que també me la posaré a l’hivern, com una colxoneta desunflada.
Diuen que no hi ha res tan desangelat com un lloc d’estiueig a l’hivern, però ara m’ha quedat una columna d’hivern a l’estiu.