Descobrisc amb goig una editorial que accepta manuscrits. Lloat sia Déu!, cante en el meu cor espiritual d’una veu. Doncs, què vol dir que les editorials no accepten manuscrits? És com si un hospital no acceptara malalts. Tot i que alguns metges ho agrairien, per no parlar dels infermers. Un amic advocat em diu sovint que el pitjor de la faena són els clients. No m’estranya. Jo mateixa pense que és molt millor traduir autors morts que vius. Em jugue un manuscrit que els transportistes estarien d’allò més bé sense els transportats. I fins i tot en el cementeri sobren els cadàvers. Rumiant açò, se m’acudix la clau per a crear la presó de màxima seguretat perfecta: una garjola sense presos! No hi hauria fugides en les estadístiques, ni motins, ni aldarulls. Res, nada, Nichts, zero!
Un dia una amiga em va dir que el pa era el pitjor que li havia passat a la humanitat. Em va semblar un pèl exagerat, tenint en compte tot allò que li ha passat a la humanitat, començant per la cançó de l’estiu i acabant pels taps enganxats en l’envàs. Però ara sé que el pitjor que li ha passat a la humanitat és la gent, perquè tots l’evitem –llevat dels que se t’asseuen al costat quan la resta del vagó està buit, els que et parlen enganxats a la cara i els models de Spencer Tunick–. Recorde amb angoixa aquella cançó de la meua infantesa: “¡Viva la gente, la hay dondequiera que vas!”, deia. “La hay dondequiera que vas”! Encara m’entren calfreds només de pensar-ho. Però és cert: hi ha gent per totes bandes! La Terra és una escape room sense eixida! Bé, potser d’ací poc la trobe a K2-18b, el famós exoplaneta apte per a la vida.
L’astrofísica anomena zona d’habitabilitat estel·lar l’àrea al voltant d’una estrela on l’aigua no es congela ni s’evapora, és a dir, que es manté en estat líquid. Esta zona es coneix col·loquialment com a Rínxols d’Or, en al·lusió a l’arxiconegut conte sobre la nena rossa que entra a la cabana dels tres ossos i, una volta descarta les farinetes i el llit dels dos grans –per estar massa fredes o calentes i ser massa grans o incòmodes–, tria les del menut perquè reunixen les condicions ideals: les farinetes estan al punt i el llit és tou i recollidet.
La zona de publicabilitat hauria d’anomenar-se Davant la llei, pel conte de Kafka.
Foto: Modificació pròpia de la fotografia lliure de drets Òrbita de 55 Cancri f dins de la zona d’habitabilitat planetària de la seva estrella, 55 Cancri (font: Vikipèdia).
