Descobrixen set enterraments infantils en un gran poblat de l’edat del ferro a Castellfort

by | 18/11/2026

Les excavacions de la Lloma Comuna, en la comarca dels Ports, també revelen portes tapiades, objectes metàl·lics i noves estructures d'un dels principals assentaments protohistòrics valencians
Temps de lectura: 2 minuts

Les últimes excavacions arqueològiques al jaciment de la Lloma Comuna de Castellfort, en la comarca dels Ports, han tret a la llum set enterraments infantils, diverses peces de bronze i ferro i noves estructures arquitectòniques que permeten aprofundir en el coneixement de les comunitats que habitaren les terres septentrionals valencianes durant l’edat del ferro. Els resultats dels treballs, concentrats en el sector 3 del jaciment, es van presentar el passat dissabte 14 de novembre i confirmen l’excepcional interés d’este poblat, considerat un dels més extensos del seu període en territori valencià.

Entre les troballes més destacades hi ha set soterraments de xiquets en fosses, una descoberta especialment significativa per a l’estudi de les pràctiques funeràries de les societats protohistòriques. En diferents comunitats de l’edat del ferro del nord-est peninsular, els enterraments de nounats i infants de molt curta edat podien efectuar-se dins dels mateixos assentaments, de vegades davall dels paviments dels habitatges, a diferència dels rituals funeraris habituals dels adults. Esta pràctica, documentada en diversos jaciments ibèrics, ha suscitat un important debat historiogràfic sobre les creences, l’organització familiar i la consideració social de la infància. Tanmateix, en el cas de Castellfort, caldrà conéixer les dades antropològiques, cronològiques i estratigràfiques dels enterraments abans de determinar-ne la interpretació concreta.

El jaciment, situat a 1.295 metres d’altitud al paratge de les Llomes de Folch, ocupa aproximadament 6.000 metres quadrats. Les investigacions arqueològiques, iniciades sistemàticament en 2005 arran de la construcció d’un parc eòlic, han permés identificar una primera fase d’ocupació durant el segle VII aC i una altra corresponent al període ibèric, especialment entre els segles V i III aC. Esta llarga seqüència històrica convertix la Lloma Comuna en un enclavament privilegiat per a estudiar la transformació de les societats del ferro antic en les comunitats ibèriques posteriors. En concret, les investigacions publicades per Anna Viciach, Neus Arquer, Sebastià Cabanes, Francisco J. Hernández, Amparo Barrachina i David Vizcaíno han documentat un impressionant sistema defensiu, amb dos grans trams de muralla d’entre dos i tres metres d’amplària i una torre meridional de planta ovalada, d’uns 90 metres quadrats. L’assentament presentava una organització urbanística complexa, amb habitatges adossats a les fortificacions, espais d’emmagatzematge i successives reformes constructives.

Les noves excavacions han identificat també dos espais comunicats per un carrer i nombrosos accessos tapiats, un fenomen que podria respondre a transformacions en l’organització interna del poblat. Així mateix, han aparegut zones alterades pel foc, interpretades provisionalment com a possibles llars o forns, i objectes metàl·lics com una punta de llança i una agulla de cosir. Així, estes peces se sumen als instruments agrícoles, ornaments, molins i recipients ceràmics recuperats en campanyes anteriors, que documenten una comunitat amb activitats productives i domèstiques diverses. Per la seua banda, l’interés funerari de la Lloma Comuna ja era conegut abans d’estes últimes troballes: les excavacions havien descobert un enterrament d’un infant de dos a sis mesos davall d’un paviment, així com una necròpolis pròxima amb túmuls, cistes i restes d’incineracions i inhumacions. En este sentit, la coexistència de diferents rituals planteja qüestions sobre l’evolució de les pràctiques funeràries entre el bronze final i l’edat del ferro.

Finalment, les actuacions recents, finançades mitjançant el Pla Restaura de la Generalitat Valenciana, han inclòs la consolidació dels murs amb tècniques de pedra en sec i línies de sacrifici per a protegir les estructures originals. Declarada Bé d’Interés Cultural, la Lloma Comuna conserva encara una gran superfície pendent d’excavar, amb un potencial extraordinari per a reconstruir més de dos mil·lennis i mig d’història de les terres dels Ports.

Et pot interessar