Els dies 5 i 6 de novembre, la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona va acollir les jornades Josep Maria Salrach: Historiador, mestre i amic, una trobada acadèmica que es va convertir en un emotiu homenatge a un dels historiadors catalans més destacats del darrer mig segle. Durant dos dies, desenes d’investigadors, deixebles, companys i amics van recordar la trajectòria intel·lectual i les qualitats personals de Josep Maria Salrach (1945-2025), desaparegut el passat 29 d’abril de 2026 i que va deixar una empremta profunda en diverses generacions de medievalistes. Organitzades per l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives, el Departament d’Humanitats de la UPF i la Diputació de Barcelona, i coordinades per Cornel-Peter Rodenbusch en el marc de la Càtedra Josep Fontana, les jornades van combinar una intensa programació científica amb el record afectuós d’un mestre que havia fet de l’empatia, el diàleg i la generositat intel·lectual una manera d’entendre la professió.
Nascut a Llinars del Vallès en 1945, Salrach va desenvolupar una extensa carrera acadèmica a la Universitat de Barcelona i, posteriorment, a la Pompeu Fabra, on va arribar a ser professor emèrit. Influït pel materialisme històric i l’escola francesa dels Annales, va contribuir decisivament a renovar els estudis sobre la formació del feudalisme, les estructures de poder, la societat rural i les condicions de vida de la pagesia medieval. La seua obra, caracteritzada pel rigor documental i la independència de criteri, va abordar qüestions fonamentals com les transformacions socials entorn de l’any 1000, la propietat de la terra, les relacions senyorials o les crisis alimentàries. Per a Salrach, la història no consistia únicament a reconstruir estructures econòmiques i polítiques, sinó també a comprendre les experiències humanes que s’amagaven darrere dels documents.
Precisament, les cinc sessions acadèmiques de les jornades van recórrer bona part d’estos interessos: la historiografia medieval, les dinàmiques del poder al segle XI, l’hàbitat i el món rural, el protagonisme de la pagesia i les institucions feudals. Entre els participants figuraven historiadors com Lluís To, Antoni Furió, Rosa Congost, Jordi Bolòs, Ramon Martí, Tomàs de Montagut, Pere Verdés, Pere Ortí, Vicent Baydal o Stefano Cingolani, entre molts altres.
Un historiador compromés amb la vida
La cloenda, dedicada al balanç i la memòria de la seua trajectòria, va reunir a Gaspar Feliu, Blanca Garí, Pere Ortí i Pere Verdés, davall la coordinació de Pere Benito. Va ser un dels moments més emotius de la trobada, en què es va destacar el compromís de Salrach amb la família i els amics, amb la investigació i amb la societat. De fet, Gaspar Feliu va recuperar unes paraules de Borja de Riquer que resumien el sentiment compartit: «Era una de les poques persones de les quals ningú en pot dir mal». Una evocació de la seua extraordinària qualitat humana, inseparable de la seua talla científica. També es va recordar la seua preocupació pel patiment dels nostres avantpassats, especialment per la fam, la pobresa i les conseqüències de les grans crisis medievals. No debades, Salrach rebutjava les interpretacions que minimitzaven la gravetat de les crisis medievals, com la del segle XIV, en constatar que darrere de les tendències macroeconòmiques hi havia persones que havien patit de veritat.
En definitiva, la trobada va reivindicar una manera de fer història profundament humanista: mirar amb pessimisme el passat, sense ocultar-ne les injustícies i els patiments, per a poder afrontar el futur amb esperança. Un llegat intel·lectual i vital que continuarà inspirant les generacions futures.
