Hi ha molta maledicció amb el col·lectiu de mestres. Tots hem escoltat alguna volta coses de l’estil de: “Treballa menys que un mestre d’escola” o “Ja voldria jo tindre les vacacions dels professors”. Sempre responc igual: “Beneïda escola! Poc cobren per al treball que fan”.

La vaga i les massives manifestacions d’estos dies són encaixades sense un solatge previ suficientment sòlid per part d’una ciutadania que hauria de percebre l’educació com la joia de la Corona, però que no sempre ho fa. O no prou. Quina altra cosa és tan important, per a una societat? La salut pública i la sanitat? L’economia i el treball? La cultura? Les infraestructures? L’educació és la base de tot i tot funciona molt millor amb un sistema educatiu potent i universal. No debades, al remat, els països que el tenen estan a l’avantguarda en qualitat de vida.

És este el context en el qual cal entendre la importància de respectar i valorar sempre el treball de la comunitat educativa i cal, des del punt de vista polític, exigir els recursos necessaris per a ser cada dia una societat més avançada en matèria educativa.

I tornem a fer-nos la pregunta: ¿Quin percentatge de la població valenciana encara no entén que, de la inversió en Educació, depenen el nostre present i el nostre futur? I no es tracta a soles de rendiments econòmics, sinó de tota classe.

Professores i professors reclamen aules amb menys alumnes, reducció de tasques burocràtiques, personal de reforç, millora dels centres, fer costat a la inclusió i a la diversitat. I, per descomptat, major protecció del valencià (en concordança amb compliment dels resultats la consulta). I també millores salarials, més que raonables. ¿A qui escapa que tot açò només pot repercutir en una millora estructural de l’educació valenciana?

Es defén el president Pérez Llorca argumentant que els sindicats exigiren les mateixes millores al govern del Botànic i quedaren en no-res. Eixe, però, és el joc de la disputa política; no el del servidor públic que ha de vetlar pel bé comú. El Molt Honorable s’ha de preguntar: ¿Tot açò que reclamen enfortix l’educació, essencial per al present i el futur del poble valencià que governe des de la Generalitat? Sí? Llavors, la negociació no pot quedar ancorada en la disputa partidista del: “I tu més!”. Fer-ho és menysprear la immensa majoria de la societat valenciana que sí que valora el sistema educatiu i fer més cas als que no entenen que el seu futur depén de la inversió en Educació.

Cal estar a l’altura del càrrec i de la institució. La Generalitat no pot ignorar les necessàries millores del nostre sistema educatiu. Encara més: té la possibilitat i l’obligació, amb totes les competències i una bona gestió, de millorar la vida de la ciutadania amb un compromís ferm pel nostre sistema educatiu. I això només pot fer-ho amb la complicitat d’un col·lectiu de mestres que puga fer el seu treball en les condicions que mereix. Només cal creure-s’ho i saber-ho fer.