Té vora dos-cents anys, una presència imponent i és un símbol per als veïns del Saler, especialment, per a la comunitat educativa del CEIP Lluís de Santàngel, l’escola pública del poble. No debades és un arbre amb nom propi. El piverot ―de “pi ver o verdader”, perquè pertany a l’única espècie que produïx pinyons, i per la seua grandària colossal― s’alça imponent al bell mig del pati de l’escola, i les seues branques han sigut joc i recer per a milers d’alumnes. El piverot és, doncs, molt més que un arbre. És l’emblema d’una escola arrelada a la terra i a la llengua que l’habita. L’escola pública del Saler, que enguany ha celebrat el seu cinquanta aniversari,  és un referent històric pel que fa a l’ensenyament del valencià, que començà a implementar-se a la primeria dels huitanta. Enguany, la celebració, a més, és doble, perquè el 10 de maig el centre acollirà la Trobada d’Escoles en Valencià de la ciutat de València. Però en estos quaranta anys d’ensenyament en la nostra llengua no tot han sigut flors i violes. Hi ha hagut l’esforç col·lectiu d’una comunitat educativa que sempre ha remat unida per a fer realitat un lema vell i senzill, però amerat de la bellesa de les coses normals, o que haurien de ser-ho: Volem una escola pública, i en valencià!

L’aposta pel valencià: un compromís col·lectiu

La dècada dels 80 va suposar, a casa nostra, una etapa tan decisiva com apassionant en l’àmbit educatiu. Amb la transició d’una escola franquista a una escola democràtica com a teló de fons, professorat i famílies vivien anys d’efervescència pedagògica. Hi havia el repte de desplegar models d’ensenyament respectuosos, en tots els sentits possibles, amb l’alumnat. Una qüestió clau en això era que xiquets i xiquetes aprengueren en la seua llengua materna, tan menyspreada i perseguida durant la dictadura. En el cas del Saler, no cal dir que era el valencià. Maria Costa, que va començar a treballar en l’escola en 1978, quan encara s’anomenava, per cert, Colegio Nacional Carrero Blanco, recorda aquella època com uns anys d’allò més vius i engrescadors: «El Saler va obrir una de les primeres línies en valencià de València, si no la primera. Hi acudia gent d’ací, però també moltes famílies de la ciutat  compromeses amb la llengua que no tenien l’opció del valencià a les escoles dels seus barris. Treballàvem amb comissions de treball mixtes de mestres, mares i pares i alumnes, fins al punt que les famílies tenien veu i vot en els claustres». També recorda eixe ambient de compromís col·lectiu Consol Gimeno, històrica mestra d’Infantil del centre, que començà el seu vincle amb l’escola en 1973, com a alumna, i el va tancar ―encara que mai del tot― en 2023, amb la seua jubilació: «La primera etapa va ser de molta lluita, després vingueren anys més dolços i relaxats, i ara estem de nou en una etapa més complicada, amb atacs continus a la llengua. Però el Saler sempre ha sigut i és una insígnia de l’ensenyament del valencià, i a això hem contribuït professorat i famílies».

Ubicada en un entorn natural d’una bellesa inqüestionable, en plena Devesa, l’escola sempre ha tingut al centre del seu projecte educatiu la seua ubicació tan especial i l’aposta pel valencià, cosa que l’ha fet tornar doblement atractiva, fins al punt que hi ha hagut anys on ha estat tan sol·licitada que fins i tot veïns del poble no han pogut entrar. Des de fa uns quants anys, de fet, el CEIP Lluís de Santàngel està catalogat com una ecoescola, i açò, juntament amb la inclusió, són dos pilars que a hores d’ara marquen gran part de la idiosincràsia del centre. Però l’aposta per la llengua continua present, en la teoria i en la pràctica. Com explica Manel Marco, el director del centre en l’actualitat: «El compromís de l’escola amb el valencià es desplega utilitzant-lo en tot moment: en l’aula, en les eixides, en els rètols, en les comunicacions…, és a dir, tractem de fer una cosa tan normal com utilitzar la llengua del lloc on estem». Per descomptat, hi ha reptes difícils d’encarar, com és que el castellà s’haja convertit en la llengua prioritària al pati fins i tot entre alumnat valencianoparlant, fet que no deixa de ser un reflex del que ocorre a la resta de la societat, i un senyal que ens apel·la a defendre l’ús social de la llengua en tots els àmbits. Però tot i això, hi ha motius per a l’esperança: «Recorde amb emoció quan, en el context de la votació de l’anomenada llei de llibertat educativa, un pare d’una família procedent d’un altre continent ens envià un àudio explicant els seus motius per a posicionar-se a favor de l’ensenyament en valencià», explica Marco. Una anècdota que diu molt del sentir majoritari de les famílies, i  també de fins a quin punt l’escola en valencià pot ser un espai d’inclusió i d’acollida.

L’escola on tots i totes som benvinguts

Si als inicis de l’ensenyament en valencià era una escola triada, en gran part, per famílies compromeses amb la llengua, ara és l’escola de totes i tots. I això és tot un èxit. Perquè a l’escola del Saler acudexen Inti i Auri, els nets de Maria Costa, la primera veu que es recull en este reportatge, i amb les seues rialles al voltant del piverot tanquen un cercle dibuixat amb compromís i afany de normalitat a parts iguals. I en la classe del costat està Nazar, que arribà d’Ucraïna l’any passat, i gràcies a la seua admirable força de voluntat, al suport de la seua família, que ja era multilingüe, i a l’ajuda dels seus mestres, ja parla valencià. I de la mateixa edat és Mònica, que viu en una de les anomenades casetes dels pescadors del Perellonet, perquè son pare es dedica a la pesca. I ja s’hi dedicava, també, son iaio. Fet i fet, uns i altres juguen, aprenen i creixen en una escola que els necessita a tots igual i que a hores d’ara continua sent un referent del valencià, sí, però també de diversitat i acolliment. Les tres coses, de fet, estan íntimament relacionades. Un espai com millor acull és en la llengua que l’habita, i respectant i aprenent de la diferència.

La Trobada d’Escoles en Valencià, enguany, al Saler

El CEIP Lluís de Santàngel, l’escola pública del Saler, té doncs, molt a celebrar. No tots els dies es complixen 50 anys d’escola i 40 d’ensenyament en valencià. Però les celebracions no s’acaben ací. El pròxim 10 de maig, l’escola tindrà l’honor i la responsabilitat d’acollir la Trobada d’Escoles en Valencià de València. Des del centre, juntament amb la CAPPEV, (Coordinadora d’Alumnat, Pares, Mares i Professorat per l’Ensenyament Públic en Valencià), i sempre de la mà d’Escola Valenciana, estem organitzant una trobada que es preveu històrica, amb actuacions de primer nivell. Està previst que milers d’alumnes, amb les seues famílies, acudisquen al Saler per celebrar i reivindicar a parts igual l’ensenyament en valencià. El lema de les Trobades d’enguany és Tenim història, som futur. D’això, en sap bona cosa la nostra escola. Som conscients que res ens ha sigut donat i que tenim una història per conéixer, honrar i estimar. La millor forma de fer-ho és seguir escrivint, tots a l’una, fent pinya ―com diu el lema de l’AFA de l’escola―, els següents capítols. El pròxim 10 de maig confiem a escriure’n un de molt especial. El piverot, majestuós i seré, i qui sap si somrient a la seua manera, en serà testimoni.

HORARI DE LA TROBADA

9.30: Arribada en barca del Correllengua al portet del Saler i esmorzar al parc (C/Port de l’Albufera)

10.15: Cercavila

11:00: Arribada a l’escola i inici dels tallers. Actuació del grup de Ball de la Falla de Patraix.

11.30: Dansa Circ Gota a gota, per Anna Mateu i Miguel Barreto

11.45: Jove Muixeranga de Benimaclet

12.15: LLiurament dels Premis Sambori

12.45: Concert de Trobadorets

14.00-15-30: Dinar

15.30: Teatre  Les lletres que estimen el valencià, per Ricard Tàpera

16.30: Cloenda