És dilluns 10 de novembre i hui mateix el Col·lectiu Ovidi Montllor de Músiques del País Valencià  ha fet públiques les  nominacions dels Premis Ovidi. Pots consultar-ne el llistat complet anant directament al final d’esta plana. Però torna, este article va dedicat sobretot a tu. També pots llegir la reproducció, més o menys completa, de la nota de premsa ací mateix.

Les presses et delaten: formes part dels milers de persones implicades en l’efervescent i voluntariosa escena de la música en valencià. Si aspiraves a una nominació i has trobat el teu nom per allà baix, l’enhorabona. Sobretot si eres tu qui s’ha encarregat personalment de complimentar i enviar la candidatura de la teua proposta o del teu grup, perquè no tenies qui ho fera per tu, perquè, de fet, has o heu autoeditat el vostre disc. Si no n’hi ha hagut sort, saps que no passa res. La teua vida no haguera canviat tant, com no canviarà la de les nominades. Ni la de la majoria de les premiades: generalment les carreres de qui acumulen premis ja van ben encarrilades amb un management potent i així continuaran. Qui transita pels màrgens i rep un premi, en els màrgens es queda. O hi torna prest, després d’alguns miratges en forma de festival. No cal buscar massa en el palmarés dels Ovidi per trobar-ne exemples a manta. Ànims. Clar que seria millor no haver de carregar l’equip i no perdre diners. Però l’amor a l’art sempre reserva calius i dolçors per a qui li estan vedades les mels de certa professionalització. Un orgull íntim, amistats, aventures, connexions, gent que entén, disfruta –i fins i tot, admira!– allò que fas. Sobretot si és per cabuderia, per insistir en fer allò que t’agrada i no provar amb les fórmules d’èxit, que són prou evidents en l’actualitat.

Però est article volia dedicar-lo a eixa gent que ara mateixa està pegant-li fort al telèfon, anunciant la bona nova a la banda, a les famílies, a les colles. Ben fet, companys, companyes. Este és el vostre moment. Celebreu-lo. Il·lusioneu-vos, que açò ja no vos ho llevarà ningú. Publiqueu-ho i promocioneu-ho urbi et orbi. El vostre disc podria ser la bomba, la nova sensació. Un jurat qualificat l’ha seleccionat entre moltíssims altres que s’han publicat enguany. De fet, ja és la bomba i l’any que ve no parareu de tocar en grans escenaris davant d’audiències creixents  que mostraran un creixent entusiasme, perquè les vostres cançons formaran part de les seues vides, com formen ja part de la història de la nostra cultura. Clar que sí. Aixina és de moment. M’ho va ensenyar ma mare: la il·lusió és lo més bonico d’esta vida. És molt més real i forta que el bac de l’expectativa incomplida.  I continuava: eixe moment previ en què tot és possible… Ni el triomf se li acosta.  Sol amagar lletra menuda i desagradable, el triomf: decepcions, abusos, promeses matisades, rebaixes. De la festa, la vespra.

Disfruteu de la il·lusió si la sentiu, doneu-li espai, pista. Perquè si la sentiu tan intensament, el més probable és que no isqueu del Teatre Calderón d’Alcoi amb el premi davall del braç.  La il·lusió de nou vos delata. Entengueu-me i no caiguem en fal·làcies: és un indici de les poques probabilitats que teniu, no la causa. De fet, il·lusió i probabilitats de guanyar són inversament proporcionals. No porteu una grandíssima carrera i no  res indica que està esperant-vos impacient. Ja ho hem insinuat en el primer paràgraf: els premis se’ls sol emportar qui ja compta que seran seus i a qui no els fa tant de paper com penseu que vos faria a vosaltres. I quan esta llei no es complix i bota la sorpresa, quan guanya el disc autoeditat d’un grupet que fa músiques que a la massa actualment li sonen estranyes, doncs ací es queda la cosa. Diuen que l’escena és efervescent i diversa. No. Només ho són els grups. L’èxit a ca nostra és uniforme i predictible. I els premis no canvien la tendència que marca el mercat. Com a molt, la matisen. Generalment, la reforcen.

Ho va dir Fernando Fernán-Gómez en el seu discurs dels segons Goya: els premis, en Espanya –on presumiblement ens incloïa–, no servixen per a res. I un repartiment de trofeus és una cerimònia luctuosa, amb un punt humiliant, per a la majoria, que se’n va de buit. Ell proposava una festa per a les persones sense premi. Exclusiva, per a que no la distorsionara l’alegria de les guardonades i els seus seguicis.

Nosaltres proposem a l’organització dels Premis Ovidi que almenys conviden totes les nominades a pujar a l’escenari per a la foto de grup, ja que han aguantat estoicament fins al final. En realitat, la festa dels no-premis ha començat hui mateix, en publicar-se les nominacions. I enguany dura només una setmana. Aixina és per a la majoria. Probablement, en formeu part. Sobretot si no rebeu la presumible tocada confidencial per a assegurar-se que assistiu. La festa acabarà en el moment en què s’anuncia el premi de la vostra categoria. Fins a eixe moment, sou estreles: feu partícip la gent volguda, prepareu el discurs-per-si-de cas i feu-lo córrer entre la gent implicada si no podeu llegir-lo des de l’escenari. Mudeu-vos i disfruteu la pompa del photocall, feu declaracions i plans de glòria universal. Aprofiteu l’impuls. Assageu per als imminents concerts i gires triomfals. Nominats, nominades, és el vostre moment. Disfruteu-lo amb sanya. L’enhorabona.

FINALISTES DELS XX PREMIS OVIDI

Membres del jurat musical: Amàlia Garrigós, Isa Monzó, Josep Vicent Frechina, Quim

Vilarnau, Vicent Xavier Contrí i Xavier Aliaga

Membres del jurat visuals: Ángel Martínez, Cèsar Amiguet i María Trénor.

Millor disc de Cançó

Abraham Rivas, «Hivern Perfecte», Autoedició

Maria Faubel, «Canta Estellés», Autoedició

Miquel i Maria, «Fines herbes, mel i romer», Autoedició

Pau Alabajos, «Versos a la vietnamita», RGB-Rebel

Millor disc de Música Familiar

Bertomeu, «Sensacionari», Bromera

Malparlat, «Aitana Torrent i la Cort de la Quarantamaula», Drassana

Ramonets, «1, 2, 3 qua!», Maldito Records

Wilfrid, «Evolució», Rebel

Millor disc de Folk

Jorge Gumbau, «Barreja», Bureo Músiques

Krama, «Stanbrook», Modal Sound Records

La Maria, «Robina», Propaganda pel fet!

Xaloq, «Quan veja que ja no cante», Temps Record

Millor disc de Hip hop i Electrònica

Faixa, Faixa, «Autoedició»

Hugo Mas, We Are Not Brothers, Abraxas, PanDemian, «La revolució del petroli», Industrial

Complex

Jazzwoman, «Contra vent i marea», Propaganda pel fet!

Sa Pena, «Virtut», Bonito Sound

Millor disc de Mestissatge

Auxili, «Aborigen», Auxili Records

Besugo, «El cant de la séquia», Autoedició

Reina Mora, «A la lluna de Balànsiya», Gazpatxo FestCultura

Tito Pontet, «Hereus», Gazpatxo FestCultura

Millor disc de Pop

Abril, «Instruccions per estimar una cirera», Último Pasillo

Esther, «Tot comença», Primavera d’Hivern

Novembre Elèctric, «Tarongers (deu anys i un dia)», Primavera d’Hivern

Sandra Monfort, «La mona de nit», Propaganda pel fet!

Millor disc de Rock

Invers, «Rebrot», Autoedició

L’Home Brut, «Monument al desastre», Primavera d’Hivern

Marjal, «El cicle del fang», Autoedició

Mox, «Paret mitgera», Bubota Discos

Millor disc Revelació

Abril, «Instruccions per estimar una cirera», Último Pasillo

Bausen, «L’estiu de les libèl·lules», Autoedició

Bèrnia, «Amb el cor plenet», Autoedició

Naina, «Atrevida», Halley Records

Millors Arranjaments i/o Producció

Esther, «Tot comença», Primavera d’Hivern [Àlex Blat (prod.), Àlex Blat, Guillermo Sanz, Ben

Wirjo i Dani Bearoid (arranj.)]

La Maria, «Robina», Propaganda pel fet! [Sam Ferrer i Tono Hurtado]

Naina, «Atrevida», Halley Records [Mark Dayle i Genís Trani]

Sandra Monfort, «La mona de nit», Propaganda pel fet! [Sandra Monfort i Tristan Esparza]

Millor Cançó

«A contracor», L’Home Brut, Monument al desastre, Primavera d’Hivern

«Bandida», Sandra Monfort, La mona de nit, Propaganda pel fet!

«Les meues cartes a Olivier», Andreu Valor, senzill, Autoedició

«Tot comença», Esther, Tot comença, Primavera d’Hivern

Millor Lletra

«Angloma i Carboni», Dvici ft. Malparlat, El net de Tere, Autoedició

«Arrels», Invers, Rebrot, Autoedició

«Hivern perfecte», Abraham Rivas, Hivern Perfecte, Autoedició

«Primavera d’entre-sol», Lluís Vicent, Libver, Autoedició

Millor cançó sobre la DANA

«20:11», Sociologia Animal, senzill, Autoedició

«Ingovernables 29/10», Apologia, senzill, Autoedició

«Lladres de sobretaula», Zoo, Malifeta, Ciudad Jara, La Raíz, Abril, Tito Pontet, Los Chikos del

Maíz, senzill, Último Pasillo

«Quan el cel es tornà negre», Feliu Ventura (ft. Vicent Torrent, Miquel Gil, Pep Gimeno

Botifarra, Noèlia Llorens Titana i La Maria), senzill, Propaganda pel fet

Millor videoclip

Barret Films per «La llibertat», de Pau Alabajos

Enric Alepuz i Tristan Smag per «Bandida», de Sandra Monfort

Enric Alepuz i Tristan Smag per «Patrona», de Marala

Fernando Navarro per «Una gota d’aigua», d’Intel·ligible

Millor disseny de portada

Eneas Ribelles per «Monument al desastre», de L’Home Brut

Femmella per «Hivern perfecte», d’Abraham Rivas

Gonçal Beneyto Senabre per «L’estiu de les libèl·lules», de Bausen

Marina Navarro Vidal per «Orbayu», de Les nits s’acurten

PREMIS HONORÍFICS

Premi Trajectòria

Ex-aequo Francesc Moisés i Jordi Gil

Premi Suport a la música en valencià

L’Escenari d’Alcoi

Premi Guillem Agulló

Pablo Hasél