Menjar carn i votar extrema dreta

by | 06/06/2024

¿Quina relació hi ha entre plantejar-se deixar de menjar carn i pensar en votar a l’extrema dreta?
Temps de lectura: 2 minuts

Hui de matí, mentres conduïa per l’A7, he vist caure un pollastre del camió que el transportava. Era un pollastre de color blanc. El cotxe de davant meu li ha passat per damunt. He vist el seu cos pel retrovisor, en mitat de la carretera, amb diverses plomes agitant-se pel vent. El primer pensament que m’ha vingut al cap ha sigut: per què continue menjant carn?

Quan vaig vindre a viure a Russafa passava dos o tres vegades a la setmana per la meua carnisseria preferida del Mercat. Ara vaig una volta cada quinze dies. És a dir, no vull menjar carn, però continue menjant-ne. Em dic: si és ecològica, si té l’etiqueta de Benestar animal (que sona a resort dels de polsereta), si són pollastres de camp… Diverses persones del meu entorn actuen igual. Algunes vegades traem el tema, i diem: “Dins de dos-cents anys la gent pensarà que fórem uns animals per menjar carn”. Tot i esta espècie de vaticini i que ens agradaria canviar, continuem salivant amb un bon rellomello.

Veent què està passant últimament amb persones del meu entorn quan parlem sobre a qui votar, comence a pensar que els passa un poc com als qui ens agradaria no menjar carn, però continuem fent-ho. Eixes persones advoquen per no votar, ni a dretes ni esquerres, però acaben triant votar l’extrema dreta.

L’última llebre que m’ha botat ha sigut amb un amic. Ens coneixem fa més de trenta anys, té dos carreres universitàries. M’ha dit que està fart d’este circ, que ens manipulen (a mi també m’ha inclòs) i ha soltat de carrereta: “no votaré ni a uns ni a uns altres, aixina que l’única opció que veig és votar a X”. Qualsevol tall d’entrevista del líder de X deixa clar que les seues propostes són cor pur d’extrema dreta.

Cada vegada que visc una escena com eixa em pregunte què està passant. El meu amic és pacifista, creu en la justícia igualitària, ajuda a qui ho necessita, és ecologista, vol que el món del futur siga millor que l’actual. Pareix que l’extrema dreta és com la carn amb l’etiqueta Benestar animal. I ja saben què pot passar d’ací a dos segles, que la gent diga que fórem uns animals per menjar carn.

Kike Parra Veïnat (Alzira, 1971) és professor d’escriptura creativa i escriptor. Codirigix l’escola literària Selecta, a València. Els seus últims llibres de relats són Me pillas en mal momento i Ninguna mujer ha pisado la luna.

Et pot interessar

El somriure de Kamala

El somriure de Kamala

Hauríem d’estar contents amb Kamala? Perquè somriu? Perquè és dona, negra i jove?