La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de València ha aprovat les bases del concurs artístic, amb intervenció de jurat, per a la concepció, producció i instal·lació de les dos primeres peces escultòriques de la ruta de personatges literaris i cinematogràfics de la ciutat de València. L’Ajuntament de València enceta així el procés d’elecció de l’artista o artistes que s’encarregaran de donar forma a esta iniciativa. Amb un pressupost màxim de 145.000 euros per a esta primera convocatòria, es tracta del concurs artístic més important, per dotació econòmica, dels realitzat fins ara per la Delegació d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals.

Com ha explicat el regidor responsable de l’àrea, José Luis Moreno, “al llarg dels segles, València ha sigut teló de fons de nombroses pel·lícules i obres literàries, i ha inspirat no pocs escriptors i cineastes, els qui han immortalitzat la nostra ciutat en les seues obres i han contribuït a popularitzar-la en l’imaginari col·lectiu. Amb l’objectiu de reivindicar València com a escenari de ficció, des del Govern municipal hem promogut la creació d’una ruta escultòrica per tal de representar alguns dels personatges més emblemàtics de la literatura i del setè art vinculats amb la nostra ciutat i de retre homenatge als autors que els van il·luminar”.

El projecte preveu la creació d’un circuit d’escultures a mida natural de personatges de pel·lícules i d’obres literàries ambientades a la ciutat de València. Les estàtues, en bronze i de caràcter figuratiu, se situaran en els llocs on transcorren les històries, i comptaran amb codis QR per a accedir a tota la informació de cada una d’elles. La idea és que estes s’integren en el paisatge urbà i en la vida quotidiana de la ciutat, i conviden residents i visitants a descobrir-los en cada context original.

Els personatges seleccionats per a esta primera fase són Donya Manuela i el xiquet aragonés, els dos de la novel·la Arroz y tartana (1894), de Vicent Blasco Ibáñez, i Mortadel·lo i Filemó, de la pel·lícula La gran aventura de Mortadelo i Filemón (2003), de Javier Fesser. Les dos primeres s’instal·laran a la plaça del Mercat (on conta el novel·lista que eren abandonats molts xiquets aragonesos), mentres que els personatges creats pel dibuixant Francisco Ibáñez se situaran als voltants del carrer de Dalt, al barri del Carme i a pocs metres tant del futur Centre del Còmic de València, que impulsa igualment la Delegació d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, com de l’edifici de vivendes que va ser ambientat en la pel·lícula com si fora el de les conegudes vinyetes de còmic 13 Rue del Percebe.

Requisits de participació i primera fase del concurs

D’acord amb les bases del concurs, este constarà de dos fases: una preselecció oberta a tots els i les artistes interessats, i una segona fase a la qual accediran únicament les cinc propostes que obtinguen major puntuació. De les persones finalistes se seleccionarà la guanyadora, que serà responsable de realitzar les obres citades. Es podrà seleccionar bé un únic artista per a totes les escultures o bé un per a les dos escultures de la ruta literària i un altre per al grup escultòric de la ruta cinematogràfica.

El concurs està obert a la participació individual o en equip, d’artistes que acrediten experiència en l’àmbit de l’escultura, sense restriccions de nacionalitat o residència. El jurat valorarà positivament el coneixement per part de les persones que opten a la convocatòria del context cultural valencià, especialment pel que fa al patrimoni literari, històric i artístic, atés que la proposta ha d’integrar-se en la identitat cultural de la ciutat i contribuir a la difusió de les figures literàries i cinematogràfiques.

Les propostes es formalitzaran únicament a través de la seu electrònica de l’Ajuntament de València mitjançant el tràmit de “Sol·licituds no catalogades” en el següent enllaç: https://sede.valencia.es/sede/registro/procedimiento/nc.nc.10, i s’haurà d’indicar de manera clara: “Sol·licitud de participació en el concurs de selecció d’artista per a la ruta literària i cinematogràfica”. El termini de presentació de sol·licituds serà de 15 dies naturals, comptats a partir de l’endemà de publicació de la convocatòria al web municipal.

En concloure el termini de presentació de sol·licituds, es publicarà al web municipal el llistat provisional amb persones admeses, i s’obrirà un termini de deu dies per a esmenar les sol·licituds incompletes, aportar la documentació que no s’haja presentat correctament o que no conste, tal com es descriu en les bases. Una vegada acabat el termini d’esmenes, es publicarà en la mateixa web el llistat definitiu de persones admeses a la preselecció.

Les persones interessades hauran d’adjuntar a la instància de sol·licitud de participació un curriculum vitae on es detallen els antecedents professionals i artístics, incloent-hi la formació i experiència en l’àmbit de l’escultura (amb una extensió màxima de 2 pàgines). Així mateix, s’aportarà un book de treballs anteriors, amb imatges i descripcions d’almenys tres obres escultòriques realitzades prèviament, preferiblement de caràcter públic (30 pàgines màxim); i una memòria justificativa de la idoneïtat per a realitzar en encàrrec (2 pàgines màxim).

Un jurat independent avaluarà les propostes rebudes en la fase de preselecció d’acord amb els següents criteris: formació acadèmica o tècnica (fins a 20 punts), experiència demostrable en projectes d’escultura pública (fins a 40 punts) i idoneïtat de l’artista per a realitzar l’encàrrec, segons el treballs que haja realitzat prèviament i la seua carta de motivació (fins a 40 punts). D’entre totes les candidatures, se seleccionaran cinc finalistes, que seran els que passen a la següent i última fase del concurs.

Segona fase i decisió del jurat

Els artistes finalistes hauran de presentar un esbós en foli A4 sobre l’escultura del personatge del Xiquet aragonés de la novel·la Arroz y tartana, de Vicent Blasco Ibáñez, i/o un esbós del grup escultòric Mortadel·lo i Filemó. El termini de presentació d’estos esbossos serà de 15 dies naturals des de la publicació en la web dels cinc finalistes preseleccionats. Estos es podran presentar a un o als dos encàrrecs, i rebran una retribució de 250 euros per l’elaboració de cada esbós.

Les propostes seran analitzades pel jurat, que triarà una o dos persones entre les seleccionades. La decisisó serà inapel·lable i es basarà en els següents criteris: qualitat tècnica (fins a 40 punts, on s’avaluarà la destresa en el disseny i la factibilitat de l’execució); la fidelitat de l’esbós al personatge literari i/o cinematogràfic i adequació a l’essència de la novel·la o pel·lícula (40 punts); i la integració en l’entorn urbà (fins a 20 punts, on es valorarà com l’obra dialoga amb l’espai on serà instal·lada).

El jurat comptarà amb la participació del regidor d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, o persona en qui delegue, juntament amb personal tècnic del Servici de Patrimoni Històric i Artístic de l’Ajuntament, del Museu de Belles Arts de València i de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València (UPV). A més, formaran part del jurat el filòleg i escriptor Francisco López Porcal, autor de la ruta literària, i el periodista Carlos Aimeur Urios, autor de la ruta cinematogràfica.

Este jurat decidirà quin artista o equip d’artistes realitza les dos escultures i el grup escultòric que contempla el concurs. El jurat podrà declarar desert el concurs si cap proposta aconseguix els criteris mínims de qualitat. El pressupost total màxim per a esta primera convocatòria és de 145.000 euros (impostos inclosos): 65.000 euros per al grup escultòric de la ruta cinematogràfica (Mortadel·lo i Filemó) i 80.000 euros per als dos personatges literaris de Vicent Blasco Ibáñez (40.000 per escultura).

La ruta literària i la cinematogràfica

En concret, la ruta literària prevista inclou 15 monuments:

1. Espill o Llibre de les dones (ca. 1460), de Jaume Roig.
2. Los locos de Valencia (1620), de Lope de Vega.
3. La campana de la Unión (1866), de Vicent Boix.
4. Arroz y tartana (1894), de Vicent Blasco Ibánez.
5. Flor de mayo (1895), de Vicent Blasco Ibánez.
6. La barraca (1898), de Vicent Blasco Ibánez.
7. Cañas y barro (1902), de Vicent Blasco Ibánez.
8. El río viene crecido (1960), de Maria Beneyto.
9. Els treballs perduts (1989), de Joan Francesc Mira.
10. Gràcies per la propina (1994), de Ferran Torrent.
11. Tranvía a la Malvarrosa (1997), de Manuel Vicent.
12. Bajo la lluvia (2000), de Miguel Herráez.
13. Les ales de Mercuri (2002), de Mariano Casas.
14. El mut de la campana (2003), de Josep Lozano.
15. Babas de caracol (2006), de María García-Lliberós.

La ruta cinematogràfica consta d’altres 10 figures:

1. El faba de Ramonet (1933), de Juan Andreu Moragas.
2. El chico que robó un millón (1960), de Charles Crichton.
3. La maldición de la Pantera Rosa (1983), de Blake Edwards.
4. Un negre amb un saxo (1989), de Francesc Bellmunt.
5. Todos a la cárcel (1993), de Luis García Berlanga.
6. París, Tombuctú (1999), de Luis García Berlanga.
7. La gran aventura de Mortadelo y Filemón (2003), de Javier Fesser.
8. La mala educación (2004), de Pedro Almodóvar.
9. Las olas (2011), de Alberto Morais.
10. Tomorrowland (2015), de Brad Bir.