Una nova troballa a l’Arxiu del Regne de València (ARV) ha aportat una prova definitiva sobre un dels episodis més debatuts de la biografia de Lope de Vega: la seua estada a València i la seua participació en la Gran Armada de 1588. Es tracta d’un expedient judicial inèdit en la seua integritat, datat l’1 de febrer de 1590, que confirma tant la residència del dramaturg a la ciutat com el seu servei militar en aquella expedició.

El document, conservat en la secció del Justícia Civil, està format per quatre peces: una instància del mateix Lope de Vega, dos testimonis jurats i una certificació oficial. El seu valor rau en el fet que és contemporani als esdeveniments i respon a una necessitat administrativa concreta —acreditar el compliment d’un desterrament—, cosa que el convertix en una font especialment fiable, que ha sigut donat a conéixer per l’arxiver i historiador Jesús Villalmanzo en l’article “Lope de Vega, soldado en la Gran Armada” (Revista de Historia Militar, 137 (2025), pp. 306-359)

.Fins ara, la participació de Lope en l’Armada Invencible havia estat objecte de controvèrsia. Durant dècades, una part de la crítica havia qüestionat la veracitat de les referències del mateix autor en les seues obres literàries, en considerar-les insuficients com a prova històrica. Este nou document, però, resol el debat: és una evidència directa, jurídica i contemporània que confirma els fets.

En la seua instància, Lope de Vega declara que en febrer de 1590 feia “més de dos anys” que vivia a València amb la seua família i que només havia estat absent durant uns mesos per servir el rei en la “Jornada d’Anglaterra”, és a dir, la frustrada campanya de l’Armada Invencible. Esta afirmació és corroborada pels testimonis i validada pel tribunal, que reconeix oficialment que eixos mesos formen part del còmput del seu desterrament.

En este sentit, la documentació situa Lope a València a finals de febrer de 1588, després de ser condemnat a desterrament per injúries a Madrid. A la ciutat del Túria, el jove dramaturg trobà refugi i suport en el seu entorn professional i personal, especialment en figures com l’empresari teatral Gaspar de Porres. Aixú, el cap i casal dels valencians, amb una intensa activitat cultural i una bona xarxa de comunicacions, es convertí en un escenari clau en esta etapa de la seua vida.

Els testimonis inclosos en l’expedient aporten també detalls sobre la seua integració en la societat valenciana. Un d’ells, Salvador Aznar, membre de la ciutadania benestant, afirma haver mantingut una relació de proximitat amb Lope i confirma que va residir de manera continuada a la ciutat, amb l’única excepció del temps dedicat al servici militar.

El document és especialment clar en este punt: Lope s’absentà “tres o quatre mesos” per a participar en la campanya naval i després retornà a València. Esta dada encaixa amb altres evidències que situen el dramaturg a Lisboa el maig de 1588, enrolat probablement en la companyia del noble Luis de Vargas, i embarcat en el galeó San Juan. L’expedició el portà fins al nord d’Europa abans de tornar a la península Ibèrica en un dels episodis més complexos de la història naval del segle XVI.

El fet que este servixi siga reconegut en un document judicial com a part del compliment del desterrament és especialment rellevant. No es tracta d’una menció literària o retrospectiva, sinó d’un element central en una certificació oficial, emesa per una autoritat pública i amb validesa legal. Durant més d’un segle, els investigadors havien debatut sobre este episodi sense disposar d’una prova concloent. Alguns autors acceptaven la participació de Lope basant-se en testimonis indirectes, mentre que altres la rebutjaven per falta de documentació. Ara, més de quatre-cents anys després, l’aparició d’este expedient permet tancar definitivament la qüestió.

A més, la troballa obliga a revisar altres aspectes de la biografia del dramaturg, especialment els anys del seu desterrament i la seua relació amb el context militar i polític de l’època. També reforça la credibilitat d’algunes referències autobiogràfiques presents en la seua obra, que fins ara havien estat considerades dubtoses. En relació amb tot açò, malgrat la seua aparença modesta —un quadern judicial de setze fulls redactat en valencià i llatí—, el document té un valor extraordinari. Conservat en bon estat, forma part dels fons procedents de les antigues institucions forals valencianes i exemplifica la riquesa dels arxius com a font de noves descobertes històriques.

Amb esta aportació, l’Arxiu del Regne de València es consolida com un espai clau per a la recerca històrica i literària, capaç encara de revelar dades que transformen el coneixement sobre figures cabdals de la cultura hispànica. En este cas, un simple expedient administratiu ha servit per resoldre un enigma biogràfic que havia perdurat durant segles.

.