Josep Dencàs i Puigdollers (Vic, 1900 – Tànger, 1936) va ser una figura clau del nacionalisme català del primer terç del segle XX: membre del partit Estat Català, fundat per Francesc Macià el 1922, impulsor de la creació d’Esquerra Republicana de Catalunya i president de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya-Estat Català el 1931, promotor de l’organització paramilitar dels Escamots d’Estat Català, conseller de Sanitat de la Generalitat Catalana presidida per Macià entre 1932 i 1933 i, finalment, conseller de Governació de la següent Generalitat presidida per Lluís Companys entre gener i octubre del 1934.
Va ser des d’eixe càrrec de govern des d’on, com s’explica en este article, va tindre un notable paper en la revolució catalanista dels fets del 6 d’Octubre del 1934, en la qual Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola, contra l’opinió de Dencàs, dels germans Miquel i Josep Badia i els integrants dels Escamots d’Estat Català, que no apostaven per la via federalista, sinó per la independentista, i, després dels atacs de l’Exèrcit espanyol, van acabar fugint a França, on Dencàs escriuria El 6 d’Octubre des del Palau de Governació. Uns mesos després va ser detingut per les autoritats franceses a petició espanyola, encara que, amb les eleccions i la victòria del Front Popular a començaments de 1936, va ser escollit novament com a diputat i va tornar a Catalunya.
En esclatar la Guerra Civil, davant la força dels anarcosindicalistes, als quals s’havia enfrontat fortament des dels Escamots d’Estat Català i des de Governació de la Generalitat Catalana, fugí a Banyuls, al Rosselló, on treballà com a metge fins a 1948, quan es desplaçà a Tànger, on va continuar exercint la mateixa professió fins a la seua mort, a punt de complir el 66 anys, el 10 de febrer de 1966. Allà va ser soterrat, però ara la seua làpida original es pot contemplar en la part de darrere d’una casa del carrer Morera d’Alpatró, un dels nuclis de població que integra el municipi de la Vall de Gallinera, en la comarca valenciana de la Marina Alta. Com és això possible?
La resposta la trobem en el fet que l’ha instal·lada allí un català resident a Alpatró, Jordi Gascó, propietari de l’immoble, admirador de Josep Dencàs i investigador de la seua biografia, que va ajudar els seus descendents a fer una nova làpida al cementeri de Tànger, en la qual ara s’indica la seua condició de conseller de la Generalitat Catalana i cap d’Estat Català i les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, traslladant la làpida original de 1966, enrunada pel pas del temps, a sa casa de la Vall de Gallinera, on es pot observar, junt amb una inscripció memorialística.
Fotografia inicial: Josep Dencàs, amb ulleres, darrere del president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià
