L’eclipsi total de sol d’este dimecres 12 d’agost de 2026 té un precedent valencià especialment espectacular. Fa quasi 121 anys, el dimecres 30 d’agost de 1905, una franja considerable del territori valencià quedà també a les fosques en ple dia. I un dels punts escollits pels científics internacionals per a estudiar aquell fenomen excepcional va ser l’entorn del monestir cartoixà de Porta-celi, a la serra Calderona.
L’eclipsi de 1905 va ser un esdeveniment científic de primera magnitud. L’ombra de la Lluna començà el seu recorregut al Canadà, travessà l’Atlàntic, creuà la península Ibèrica i continuà pel nord d’Àfrica fins a acabar a la península Aràbiga. La revista La Ilustración Artística, en el número publicat només dos dies abans, el 28 d’agost, explicava que Espanya seria un dels millors territoris del món per a contemplar-lo i que diverses comissions dels principals observatoris internacionals s’hi havien instal·lat.
L’interés anava molt més enllà de contemplar com es feia de nit durant uns minuts. Els eclipsis totals permetien estudiar fenòmens impossibles d’observar normalment a causa de la llum solar, especialment la corona i les protuberàncies del Sol. La mateixa revista explicava amb fascinació els efectes que provocava la totalitat: la llum adquiria una tonalitat estranya, baixava la temperatura i els animals alteraven sobtadament el seu comportament. També reproduïa mapes detallats del recorregut de l’ombra i de la manera en què l’eclipsi seria visible des de diverses ciutats europees.
.
.
Porta-celi ocupà un lloc privilegiat en aquell desplegament. Allí s’instal·là una de les tres estacions de l’expedició de l’Observatori Naval dels Estats Units, juntament amb les de Daroca, a Aragó, i Guelma, a Algèria, que arribà al Port de València amb el creuer cuirassat USS Minneapolis C113. La documentació científica nord-americana posterior dedicà tot un informe específic a l’«Eclipse Station at Porta Coeli» i mostra que s’hi instal·laren, entre altres instruments, una enorme càmera de 65 peus —quasi vint metres—, espectrògrafs i una estació meteorològica. També hi hagué astrònoms britànics, que situaren el seu gran equatorial i una càmera fotogràfica prop de l’aleshores Sanatori del doctor Moliner.
L’espectacle, però, no quedà restringit als científics. Aquell 30 d’agost es reforçaren els trens cap a Bétera i nombrosos valencians s’acostaren a la zona per presenciar l’eclipsi i el formidable desplegament internacional.
USS Minneapolis C113
Observatori construït per astrònoms anglesos en terme de Bétera
.
I Porta-celi encara protagonitzà una altra fita: l’eclipsi fou filmat. El pioner del cinema valencià Ángel García Cardona s’hi instal·là amb els seus ajudants i, amb les facilitats de la comissió nord-americana, enregistrà la Cartoixa, els paisatges de l’entorn, el campament científic i el moment de la totalitat, amb la corona lluminosa envoltant el Sol. La pel·lícula, produïda per la Casa Cuesta, fou enviada a diverses ciutats europees i projectada pocs dies després al Salón Novedades de València davant d’un públic multitudinari, però malauradament no ha arribat als nostres dies.
Tot plegat, durant unes hores de l’estiu de 1905, la solitària vall de Porta-celi es convertí en un dels grans laboratoris astronòmics del planeta i, alhora, en escenari d’una de les primeres filmacions científiques de la història del cinema valencià.
