Macastre acollirà este divendres 4 de setembre una jornada dedicada a l’Onomàstica i parles de la Foia de Bunyol-Xiva, una trobada que posarà el focus sobre els noms de lloc i les singularitats lingüístiques d’una comarca que constituïx un dels espais més interessants del territori valencià des del punt de vista històric i dialectal. L’activitat tindrà lloc a l’Edifici Dr. Eduardo Alonso i s’emmarca en la programació cultural desenvolupada per Macastre com a Capital Cultural Valenciana.

La jornada compta amb la participació i col·laboració de diverses entitats culturals, acadèmiques i institucionals, entre les quals figuren l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Universitat de València i el projecte estatal Toponimia de l’Arc Mediterrani, i forma part de les activitats impulsades al municipi al voltant de la seua capitalitat cultural. Macastre ha convertit precisament esta distinció en una oportunitat per a posar en valor el patrimoni i la cultura local i comarcal.

La qüestió lingüística de la Foia de Bunyol-Xiva té un interés particular. Tot i tractar-se actualment d’una comarca majoritàriament castellanoparlant —amb l’excepció de Torís—, les parles tradicionals de municipis com Bunyol, Xiva, Xest, Macastre, Iàtova o Alboraig conserven nombrosos valencianismes lèxics, fonètics, morfològics i fraseològics. Durant dècades, els especialistes han debatut si esta presència s’explica fonamentalment pel contacte continuat amb les comarques valencianoparlants veïnes o si, almenys en part, constituïx el substrat d’un antic ús del valencià progressivament substituït pel castellà.

El debat ha cobrat nova força enguany arran de la publicació de l’estudi del filòleg Joan Bell-lloc «La parla de la Foia de Bunyol-Xiva: un procés de substitució inacabat», que revisa més d’un segle d’investigacions i incorpora documentació històrica medieval i moderna. Entre altres indicis, s’han documentat musulmans de Bunyol i Xiva que declaraven en valencià davant les autoritats durant els segles XV i XVI, així com una abundant producció administrativa, notarial i parroquial en esta llengua.

A la dimensió estrictament lingüística se suma l’onomàstica, que permet reconstruir capes successives de poblament, usos del territori i contactes culturals. De fet, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ja ha dedicat treballs específics a la toponímia comarcal, com el volum corresponent a Xiva, elaborat amb la col·laboració de l’Ajuntament d’aquella localitat. La jornada de Macastre servirà, així, per a acostar al públic un patrimoni sovint poc visible: el que queda fixat en els noms dels llocs i en unes formes de parlar que són el resultat de segles de convivència, substitució i contacte entre el valencià i el castellà.

.