La repressió política exercida pel franquisme a través de la justícia militar a la Vall d’Albaida centra el llibre Perseguir, atemorir, castigar i controlar la societat amb el codi de justícia militar, de l’investigador David Mahiques, que es presentarà el pròxim dissabte 5 de setembre a Quatretonda. L’acte tindrà lloc a les 19:30 hores a la Sala d’Actes de l’Ajuntament, al número 5 del carrer d’Ausiàs March, i comptarà amb la participació de l’autor i d’Antonio Calzado, professor de Magisteri de la Universitat de València.

El treball de Mahiques s’endinsa en un dels principals instruments utilitzats per la dictadura per a perseguir, castigar i controlar els vençuts després de la Guerra Civil: els consells de guerra. Amb l’ocupació del territori valencià per les tropes franquistes en 1939, milers de persones quedaren sotmeses a una maquinària repressiva en què els tribunals militars tingueren un paper fonamental.

La investigació ha sigut possible gràcies, especialment, a la documentació conservada a l’Arxiu General i Històric de Defensa, creat en 2011 i que permet consultar els sumaris militars instruïts contra nombrosos valencians durant la dictadura. Mahiques s’ha centrat en els procediments oberts contra veïns de la Vall d’Albaida amb la intenció d’estudiar no només les víctimes de la repressió, sinó també el funcionament mateix de la justícia militar franquista.

El projecte inicial comprenia cinc municipis de la comarca: Benigànim, Castelló de Rugat, la Pobla del Duc, Llutxent i Quatretonda. Tanmateix, l’enorme volum de persones sotmeses a consells de guerra ha fet que esta primera publicació se centre en els casos de Castelló de Rugat i Quatretonda.

Una de les particularitats de l’obra és precisament l’anàlisi detallada dels sumaris. L’autor reconstruïx les diferents fases dels procediments, la documentació generada i els mecanismes emprats pels tribunals per a mostrar com funcionava aquell instrument de persecució política i quines conseqüències tenia sobre els encausats.

Alhora, Perseguir, atemorir, castigar i controlar la societat amb el codi de justícia militar reivindica el valor de la història local com a ferramenta per a recuperar els noms i les trajectòries concretes de les persones represaliades. Un exercici de memòria que, segons Mahiques, busca evitar que les víctimes caiguen en l’oblit i impedir que el record d’aquella repressió siga manipulat pels relats dels qui la dirigiren.