La Casa-Museu Benlliure mostra al públic els seus fons d’indumentària valenciana i tèxtils, que formen part de la col·lecció de peces de vestuari reunida pel pintor Josep Benlliure Gil. Es tracta d’una de les col·leccions decimonòniques més interessants del nostre àmbit geogràfic i s’oferix al públic valencià des del 16 de gener fins al 25 de maig de 2025 en la sala d’exposicions temporals de la mateixa Casa-Museu Benlliure, ubicada en el número 23 del carrer Blanqueries de la ciutat de València. La mostra està comissariada per l’expert Josep Manuel Sabater, col·leccionista i investigador sobre teixits històrics, qui ha convidat la ciutadania a acostar-se a la Casa-Museu a gaudir d’esta proposta cultural “que mostra per primera vegada al públic una selecció dels nombrosos fons tèxtils que va atresorar el pintor Josep Benlliure al llarg de la seua vida”.
Josep Benlliure Gil (Canyamelar, 1855 – València 1937) va ser un pintor de considerable rellevància internacional i va dedicar la major part de la seua producció a la pintura de gènere i costums. Les característiques del seu estil, concorde al gust burgés del moment, ple de detalls i aparent realisme, va propiciar que acumulara en el seu estudi multitud d’objectes de la més variada condició, des de mobiliari a armes, ceràmica o indumentària i vestuari, per a utilitzar-los com a attrezzo en l’execució dels seus quadros.
Com ha explicat Josep Manuel Sabater, un dels elements que despertava major interés entre la crítica i els compradors dels quadres de gènere en el seu moment era, precisament, la indumentària que vestien els personatges. Per això, Benlliure, igual que la majoria dels seus col·legues, va reunir una bona quantitat de casaques, gel·labes, casulles i roba tradicional, tant espanyola com italiana, amb què dotar de veracitat, colorit i varietat als seus quadres, segons la temàtica.
La mostra és una primera selecció de 52 peces, que comprén tant roba com teixits. Entre les peces d’indumentària s’inclouen cotilles, gipons i casaques, tant femenines com masculines, de moda internacional i popular, confeccionades en els segles XVIII i XIX. També s’inclouen dos vestits d’estil Imperi de principis del segle XIX, i un tercer de mitjan segle. Entre estes peces hi ha algunes verdaderament singulars com un corset d’embarassada realitzat en ras llaurat de seda, del segle XVIII, dels quals a penes es coneixen altres exemples en col·leccions públiques europees. Així mateix, també s’exposa un gipó en tafetà quadrillé datat al 1785, del qual també es conserven comptades peces.
En l’apartat de teixits, es troben des d’una umbrel·la, probablement eucarística, de finals del segle XVII o principis del XVIII, molt escassa; o un vellut llaurat, de complexa elaboració tècnica, sobre un dibuix de Vicente López, de finals del segle XVIII, de factura valenciana, que representa la benedicció de Sant Francesc d’Assís; fins a un ras de seda del segle XVIII amb les barres d’Aragó i els emblemes heràldics de la ciutat de València.
L’exposició inclou també un apartat en el qual s’exhibixen alguns complements com a davantals d’ús popular, un dels quals va ser gastat per Pepita Samper en 1929, o un luxós hizam o faixa nord-africana, comprada per José Benlliure durant la seua estada al Marroc en 1897. Es completa la mostra amb una miscel·lània dedicada al calçat present en la col·lecció, que inclou algunes sabates de festa femenins utilitzades per les filles de José Benlliure (de fabricació local -Casa Bataller- i europea), un parell de babutxes ricament decorades, o una espectacular chinela (sabata destalonat) del segle XVIII, de damasc de seda brodat.
