Este dimarts 11 de febrer l’escriptor Josep Carles Laínez presenta al Centre Aragonés de València a les 19 hores el seu darrer poemari, Masnái (Olélibros, 2024), acompanyat de l’escriptora i filòsofa Ana Noguera. En concret, segons apunta la poeta Isabel Alamar, l’autor s’endinsa amb Masnái, paraula celtibera que significa amb esgarro, en el gènere de la poesia breu (haikus, aforismes i diferents pensaments i reflexions caçades al vol). Un llibre de versos que gira entorn de les quatre estacions de l’any, però que ho fa d’un mode desenfadat, contundent, i alhora íntim i personal.

El poemari apareix dividit en quatre grans seccions. En la primera d’elles, “El sonido de la luz”, es produïx una clara correspondència amb la primavera, estació en la qual nostre sentir sensorial i anhels estan més desperts i apareixen a flor de pell. En el segon bloc, titulat “Martinis”, el jo líric fa referència a l’estació de l’estiu, i amb això a un temps de gaudi i de relax, i serà en este apartat on més es farà notar l’esmolat sentit d’humor de l’autor. En la tercera part del llibre, “La bella molinera”, els versos guardaran connexió amb la tardor, un període especialment indicat per a la pau i el recolliment, mentres que, finalment, hi ha el bloc Masnái -com el títol del poemari- que al·ludix a l’hivern. Segons la mateixa Alamar, esta darrer part és la més crucial de tot el llibre, en la qual afloren veritats i revelacions de la vida de l’autor: “El viejo toldo a jirones, / pero entre los desgarros / el cielo.”; “Antes, la noche. / Luego, la noche. / El día es un picor”; “Aguardo el verso / como un perro / a su amo”.