Les últimes intervencions arqueològiques al Castellar d’Alcoi han aportat noves dades sobre l’organització defensiva d’un dels assentaments andalusins més destacats de les Comarques Centrals Valencianes. Els treballs de consolidació i restauració del jaciment, desenvolupats durant els últims mesos, han permés identificar tres torres defensives que fins ara s’havien interpretat com a simples contraforts de la muralla. La troballa, anunciada a finals d’octubre de 2026, contribuïx a comprendre millor les característiques arquitectòniques i les funcions militars d’este poblat fortificat medieval.
El Castellar s’alça a uns 840 metres d’altitud, en un turó de la serra de Mariola, al sud-oest d’Alcoi. L’assentament ocupa una superfície aproximada d’una hectàrea i mitja, delimitada per pronunciats pendents i afloraments rocosos que li proporcionaven unes condicions defensives excepcionals. La seua ocupació començà probablement entre finals del segle IX i principis del X, mentre que la construcció del poblat fortificat s’ha situat principalment entre finals del segle X i la primera mitat de l’XI. El registre arqueològic, tanmateix, també documenta fases posteriors d’època andalusina.
La principal novetat afecta la interpretació d’una muralla d’uns 88 metres de longitud, documentada durant les campanyes d’excavació anteriors. Segons ha explicat l’arqueòleg Germán Pérez Botí, responsable dels treballs, les tres estructures semicirculars associades al llenç defensiu, considerades inicialment elements de reforç, han pogut identificar-se ara com a torres. Se’n conserven fonamentalment els basaments, construïts amb pedra i morter de calç, mentre que l’alçària original podria haver arribat als sis o set metres. Esta última xifra constituïx una estimació arquitectònica, no una dimensió conservada.
La singularitat de les construccions és especialment rellevant en el context de l’arquitectura militar andalusina valenciana. Segons la informació difosa sobre la intervenció, els paral·lels identificats pels investigadors es troben en fortificacions com les de Dénia i Bairén, a Gandia. La comparació resulta significativa per a l’estudi de les tècniques constructives i dels sistemes de defensa, encara que no implica necessàriament una cronologia idèntica ni una relació directa entre els tres enclavaments.
Els treballs també han permés consolidar els tres grans aljubs que garantien l’abastiment d’aigua de la població, una infraestructura fonamental en un assentament situat en altura. Una altra novetat és la localització de dos enterraments humans al costat de la muralla. Encara que podrien correspondre a l’ocupació medieval del poblat, la seua cronologia exacta continua pendent de determinació. Per tant, caldrà esperar els resultats dels estudis arqueològics i antropològics abans d’establir-ne una interpretació definitiva.
La importància històrica del Castellar va més enllà de les fortificacions. Les investigacions desenvolupades especialment entre 2016 i 2021 han documentat habitatges, ceràmiques i objectes relacionats amb activitats artesanals, entre elles la producció tèxtil. L’enclavament, identificat tradicionalment amb el castrum d’Alcoi de la documentació cristiana medieval, formava part d’un territori organitzat al voltant de diverses alqueries agrícoles i ramaderes. En este sentit, constituïx un testimoni privilegiat per a estudiar el poblament rural, l’organització territorial i les transformacions socials de l’època andalusina.
La intervenció actual, pressupostada en 304.110 euros i finançada majoritàriament per la Generalitat Valenciana i el Govern espanyol, també pretén garantir la conservació del jaciment i facilitar-ne la visita pública. De fet, el pròxim 29 de novembre està prevista una excursió arqueològica organitzada des del Museu Municipal Camilo Visedo Moltó. Una oportunitat per a conéixer directament un assentament que continua aportant informació essencial sobre la història medieval d’Alcoi i del territori valencià.
