La Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés presentarà els seus dos últims llibres, 30 Obras del Patrimonio Bibliográfico Valenciano i Pasiones Bibliográficas 8, el pròxim dijous 26 de febrer a les 18:30 hores a la Sala Gregori Mayans del MuVIM. L’acte inclourà, a més, una conferència de la llibretera antiquària Susana Bardón, que oferirà una mirada al món de la bibliofília des de l’experiència professional del comerç del llibre antic. Fundada en 1994 amb la voluntat de promoure, protegir i divulgar el patrimoni bibliogràfic —especialment el valencià—, l’entitat consolida així una trajectòria de tres dècades dedicada a reivindicar el valor cultural, històric i material del llibre, i amb estos nous volums culmina la commemoració del seu trenté aniversari.
En este sentit, el volum 30 Obras del Patrimonio Bibliográfico Valenciano és una obra col·lectiva que reunix trenta peces emblemàtiques del nostre llegat escrit, una per cada any de vida de la Societat. Coordinada per Aránzazu Guerola Inza i Miguel C. Muñoz Feliu, i editada per la pròpia entitat amb Pentagraf, l’obra presenta una acurada edició en tapa dura, amb reproduccions a color i estudis signats per especialistes en història, filologia, biblioteconomia i història de l’art, com ara Vicent Pons, Francisco Gimeno Blay, Pau Viciano, Josep Carles Laínez, Graciela Nácher, Vicent Josep Escartí, Carmen Gómez- Senent, Vicent Baydal, Rosa Gregori, Josep Vicent Boira, Pilar Pérez Pacheco, Nicolás Bas, Romà Segui, Josep Daniel Climent, Enrique Fink, Rafael Solaz o Elvira Mas.
El recorregut és estrictament cronològic i arranca amb el Llibre del Repartiment (segle XIII), document fundacional del Regne de València conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. A partir d’ací, el llibre traça una panoràmica que inclou còdexs medievals com el Pontifical de Vidal de Blanes (1356), peça miniada procedent de l’entorn d’Avinyó i testimoni del reforç litúrgic episcopal, o el Llibre del Consolat del Mar (1409), autèntic codi del dret mercantil marítim mediterrani, que esdevingué referent jurídic durant segles. Alhora, la irrupció de la impremta també ocupa un lloc central en el volum. Així, s’hi analitzen incunables cabdals com les Obres e trobes en lahors de la Verge Maria (1474), primer llibre literari imprés a València i mostra de la vitalitat cultural del Segle d’Or; el Comprehensorium (1475), peça fonamental en la tradició lexicogràfica europea; o la mítica Biblia Valenciana (1478), de la qual només es conserven dos fulls i que fou perseguida per la Inquisició fins a la seua pràctica desaparició. Igualment, també hi tenen cabuda obres mestres de la literatura i la ciència, com l’edició príncep del Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (1490), el primer tractat modern d’escacs de Francesc Vicent (1495) o el Vita Christi d’Isabel de Villena (1497).
Així mateix, el volum avança cap als segles moderns amb títols com els Fori Regni Valentiae, la primera edició impresa dels Furs de València (1547-1548), i també la primera versió duta a la impremta del Llibre dels fets de Jaume I en 1557; o altres exemples, com el primer mapa imprés del Regne de València, el Valentiae Regni typus d’Abraham Ortelius (1584).; l’Atlas anatòmic de Crisòstom Martínez (1685), testimoni del progrés científic valencià; o les Icones et descriptiones plantarum de Cavanilles, en ple context il·lustrat. Finalment, el segle XIX i principis del XX tanquen la selecció amb obres fonamentals per a la història de la bibliografia i la Renaixença, com la Biblioteca Valenciana de Justo Pastor Fuster, el Virgo de Visanteta de Bernat i Baldoví, o la trajectòria editorial de Blasco Ibáñez amb Prometeo.
Més que una simple successió de fitxes, el llibre oferix estudis d’autor contextualitzats que aborden la dimensió social, política, jurídica, literària o artística de cada peça. El resultat és una síntesi històrica del llibre valencià a través de trenta fites que expliquen com València ha sigut, en paraules del liberal Jaume Villanueva, una verdadera Cariath Sepher, la mítica ciutat bíblica dels llibres.
La presentació inclourà igualment el número 8 de Pasiones Bibliográficas, el volum periòdic de la Societat, que continua aprofundint en estudis i dades del patrimoni escrit i bibliogràfic, amb aportacions de col·leccionistes, investigadors i especialistes. La vesprada culminarà, a més, amb la intervenció de Susana Bardón, llibretera antiquària i reconeguda bibliòfila, que parlarà del món del llibre antic des de la pràctica quotidiana de la llibreria especialitzada: la localització de peces, la seua autenticació, el mercat internacional i la passió —sovint silenciosa— dels col·leccionistes. En definitiva, amb este acte, la Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés reafirma la seua missió: preservar la memòria escrita del país i recordar que el patrimoni bibliogràfic no és només objecte d’estudi, sinó també matèria viva de passió cultural.
