Ací ho llegiren primer, fa més d’un mes. L’1 de juny, concretament. Calero és un fitxatge de Danvila, que buscava un còmplice per a traslladar al terreny de joc la seua manera d’entendre la gestió d’un club de futbol, des de l’exigència i el compromís. Pot eixir bé o malament, però l’avís a navegants és evident, després d’unes temporades en les quals ha imperat la indolència. També llegiren ací primer que Danvila no representava una opció continuista de Quico Catalán. Hui pareix que ja ningú té dubtes sobre este tema, però en aquell moment se’m va acusar de no sé quantes absurditats.
Ha arrancat la pretemporada del Llevant de Danvila, amb l’equip per fer encara, amb unes quantes eixides i entrades pendents d’executar-se; amb una gestió diferent de la de Quico, especialment la dels seus últims anys, i que tractarà de recuperar l’austeritat, en tots els àmbits del club.
No s’ha de perdre de vista que a Quico no el condemnà la seua gestió econòmica, tot i el deute, sinó la concatenació de decisions equivocades en l’àmbit deportiu. I, en no entrar la piloteta, sobrevingué el divorç amb la graderia, va emergir el descontrol econòmic, quedà al descobert que els excessos dels últims anys tractaren d’estanyar-se apostant a tot o res, una situació resolta de manera cruel i quasi cinematogràfica amb el penal de Villalibre.
El futbol és un negoci molt complex
Per això en són pocs, els que triomfen. De tot allò que veig de Danvila, em fa por que les decisions deportives llastren el seu projecte i la seua il·lusió. La campanya passada representà un fracàs catastròfic, en part per culpa seua: mantindre a Calleja i consentir la boutade de Miñambres foren dos erros grossers. El resultat, a pesar del suport incondicional de l’afició, fon quedar fora de l’ascens… i inclús del play-off. Servisca d’atenuant que acabava d’aterrar en Orriols, però en el futbol els reflexos són fonamentals. Cal prevore les crisis i buscar les solucions abans que es manifesten. I s’han de tindre ben presents els erros. És la millor manera de deprendre i no repetir-los.
Les primeres decisions de Danvila
De moment, les quatre principals decisions deportives de Danvila generen dubtes: m’agrada l’aplegada d’Iborra i que a Miñambres se li haja privat de competències (açò també ho llegiren ací primer), però no m’apassiona Calero. Entenc què es pretén, però un projecte d’ascens requeria un altre perfil. És un motivador capaç de traure les millors virtuts de grups al límit, però el seu rendiment és una incògnita quan l’objectiu no és un altre que tornar a Primera. Ja voldríem que ens tancara la boca als qui tenim dubtes. Ja voldríem que ens la tancara amb eixa oratòria de sobre de sucre que tant agrada. Seríem els primers a celebrar-ho.
L’arribada de Morales
L’arribada de Morales, finalment, genera una profunda divisió en la grada, establix un precedent perillós, no està en sintonia amb els valors que es volen implantar i ni tan sols s’antoixa una gran aposta des d’un criteri estrictament deportiu. Complirà 37 anys en un parell de setmanes i n’ha signat dos de contracte. Una temeritat. Si acaba marcant quinze gols i oferint set assistències enguany, suponc que tots ens engolirem la malíccia i encaixarem la seua alta traïció al llevantinisme. Jo no crec que succeïsca. I, a més, el blanqueig que el club ha fet de la seua aplegada, sense mostrar cap indici de disculpa, és literalment un insult a la intel·ligència del llevantí.
Quan les coses estan realment complicades, després de tres anys terribles, potser és millor optar per apostes més segures. Sí, podria eixir bé, però per què assumir riscs? Per què generar desestabilització social?
Gent que entenga de futbol
Crec que a Danvila li urgeixen dos classes de persones al seu voltant: que entenguen de futbol i que escolten la graderia. Per ad açò segon ha posat en marxa un consell consultiu. Per a l’altra qüestió espere que trobe temps d’almorzar, almenys una volta per setmana, amb granotes que en sàpien. De poc serviran tots els esforços econòmics i empresarials si no s’encerten les decisions de la faceta deportiva. I està més que demostrat que les torres d’ivori són nefastes per a este menester.
14.000 abonats i pujant
Espectacular la resposta del llevantinisme a la campanya d’abonaments tot i els últims tres anys, empalmant una decepció darrere d’una altra. Confiem que la presentació d’Iborra dispararà les xifres per dalt del curs passat.
Foto © Llevant UD
