El conte de l’ànec i la ‘mascletà’ de València a Madrid

by | 13/03/2024

Tony Soprano sap de la importància dels ànecs per a explicar els mites moderns

Un xicotet conte. Va aparéixer un ànec enderrocat pels fulgors pirotècnics, però la batalla ja estava decantada molt abans. Decantada des del primer dia que el Partido Tradicional i el Partido A Todo Gas (els dos formen part de la mateixa marca política) segellaren una joint venture pirotècnica per la qual una mascletà es dispararia a Madrid. Una fórmula innòcua? Més prompte una estratègia brillant.

Els nostres territoris alimenten la seua autoestima a partir del reconeixement exterior, en una espècie d’obsessió pel click i el fulgor dopamínic. Mostrar per a obtindre recompensa, obtindre recompensa per a excitar la identitat pròpia. Qui primer mou fitxa, o almenys qui la mou de manera més altisonant, guanya. Una mascletà és blanca com el Micalet. Una mascletà és plaer. Per tant, qui mostra contrarietats i matisos acaba a l’altre costat del quadrilàter, a la contra de la mascletà, a la contra del plaer, a la contra del nosaltres.

L’oposició madrilenya, liderada pel Partido de Malasaña, carregà contra la mascletà per considerar que trencava l’equilibri ambiental. La seua representant es va referir a ella com una “montaña de petardos” i com una “imitación cutre”. Açò va permetre al Partido Tradicional i al Partido A Todo Gas poder exercir la seua acció just com havien previst: amb un missatge de defensa emplaçat als seus respectius territoris. El Partido A Todo Gas publicà en el feed dels madrilenys un reel on se situaven com l’artífex del fet que tot i alhora passara a Madrid, el Madrid a velocitat de bòlit. El Partido Tradicional oferí als valencians que feien scroll un missatge diferent: només ells defenien València dels atacs externs a la nostra mascletà. Es va sentir parlar de “defensa de les Falles”, de “defensa de la nostra identitat” i de “defensa de les nostres tradicions. Nosaltres/Vosaltres, Dins/Fora, A Favor/A la contra.

És la defensa comunicativa del territori: així en el turisme com en les festes, així en la identitat com en el negoci. És fer agradar o oposar-se a allò que agrada (i a qui li agrada aquell que només sap que plorar?). La mascletà com a clickbait: un símbol en directe de com es construïxen narratives majoritàries. Accionar un excitant territorial per a provocar comentaris en contra, cosa que permet situar l’emissor com a defensor del territori i situar l’oponent com a contrari al nostre avanç. Touché. Una lliçó, un mite.

Foto portada: Imatge de The Soprano’s / HBO retocada

Vicent Molins (València, 1986) és geògraf i director de l’Agència Districte. Escriu en Culturplaza i en El Confidencial. És autor de La nova guia de València, Club a la fuga i València, el relat d’una ciutat.