Un xicotet conte. Va aparéixer un ànec enderrocat pels fulgors pirotècnics, però la batalla ja estava decantada molt abans. Decantada des del primer dia que el Partido Tradicional i el Partido A Todo Gas (els dos formen part de la mateixa marca política) segellaren una joint venture pirotècnica per la qual una mascletà es dispararia a Madrid. Una fórmula innòcua? Més prompte una estratègia brillant.
Els nostres territoris alimenten la seua autoestima a partir del reconeixement exterior, en una espècie d’obsessió pel click i el fulgor dopamínic. Mostrar per a obtindre recompensa, obtindre recompensa per a excitar la identitat pròpia. Qui primer mou fitxa, o almenys qui la mou de manera més altisonant, guanya. Una mascletà és blanca com el Micalet. Una mascletà és plaer. Per tant, qui mostra contrarietats i matisos acaba a l’altre costat del quadrilàter, a la contra de la mascletà, a la contra del plaer, a la contra del nosaltres.
L’oposició madrilenya, liderada pel Partido de Malasaña, carregà contra la mascletà per considerar que trencava l’equilibri ambiental. La seua representant es va referir a ella com una “montaña de petardos” i com una “imitación cutre”. Açò va permetre al Partido Tradicional i al Partido A Todo Gas poder exercir la seua acció just com havien previst: amb un missatge de defensa emplaçat als seus respectius territoris. El Partido A Todo Gas publicà en el feed dels madrilenys un reel on se situaven com l’artífex del fet que tot i alhora passara a Madrid, el Madrid a velocitat de bòlit. El Partido Tradicional oferí als valencians que feien scroll un missatge diferent: només ells defenien València dels atacs externs a la nostra mascletà. Es va sentir parlar de “defensa de les Falles”, de “defensa de la nostra identitat” i de “defensa de les nostres tradicions. Nosaltres/Vosaltres, Dins/Fora, A Favor/A la contra.
És la defensa comunicativa del territori: així en el turisme com en les festes, així en la identitat com en el negoci. És fer agradar o oposar-se a allò que agrada (i a qui li agrada aquell que només sap que plorar?). La mascletà com a clickbait: un símbol en directe de com es construïxen narratives majoritàries. Accionar un excitant territorial per a provocar comentaris en contra, cosa que permet situar l’emissor com a defensor del territori i situar l’oponent com a contrari al nostre avanç. Touché. Una lliçó, un mite.
Foto portada: Imatge de The Soprano’s / HBO retocada
