Porte prop d’una hora llegint les notícies de hui i ja tinc ganes de queixar-me de la realitat, d’escriure tres cartes al director (i tres més al president de la Generalitat). I, sobretot, de tornar a la lectura d’algun dels llibres que tinc començats.
Hi ha setmanes –èpoques– que no cessen de mostrar un context enfangat, ferit, esvarós de moral, i caminar per ell sense opcions de superar-lo, a curt o mitjà termini, em posa de mala llet. Per sort, només he de tornar a un dels llibres que porte amb mi últimament o visitar la Fira del Llibre, en Vivers, i sé que em passarà. No em val només amb pensar-ho, he d’obrir un llibre o anar a la fira i comprar-me’n un i començar a llegir-lo allí mateix.
Busquen un llibre que els habilite per a dir, sense por de paréixer impostors, que han estat en la fira.
Conec persones que no es perden una edició, però cada any es compren un llibre que no llegiran. En arribar a casa el deixen sobre la taula, uns dies, fins que, temps després, el col·loquen en la prestatgeria per a sempre. Una de cada tres persones del nostre país no llig mai un llibre. Res nou baix el sol: jo he pagat diversos anys la quota d’un gimnàs i no he anat ni un dia; també soc reincident en comprar pots de maionesa que acabe tirant al cap de dos anys, caducats, sense obrir.
No és que eixes persones no sàpien què volen. A l’inrevés: busquen un llibre que els habilite per a dir, sense por de paréixer impostors, que han estat en la fira.
Me’ls he trobat sovint. És igual en el costat on estiguera (com a lector d’a peu o com a escriptor d’a peu convidat a firmar llibres en una caseta). Són els que pregunten: “De què va el llibre?”. Personalment, em resulta complicat contestar eixa pregunta, perquè els meus llibres van de coses tristes. O perquè, en el fons, no sé encara de què van els llibres que he escrit. Eixes persones que no lligen van a la Fira del Llibre igual que anirien a la de productes artesans i, al remat, llegir un llibre sempre pareix més complicat que tallar un fuet.
Estes coses també em posen trist. Deia Joyce: “Ja que no podem canviar de país, canviem de conversa”. Vagen a la fira i, per favor, lligguen el llibre que compren.
