La troballa d’una urna davall les termes romanes del jaciment de l’Alcúdia d’Elx obri una nova visió sobre les dimensions del seu primer poblat ibèric, que podria ser molt més gran del que es preveia. Jaime Molina Vidal, catedràtic d’Història Antiga, i codirector de l’equip del projecte “L’Alcudia d’Elx. Les Termes Orientals i àrees circumdants” junt amb els investigadors de la Universitat d’Alacant Francisco Javier Muñoz Ojeda i Juan Francisco Álvarez Tortosa, ha qualificat com una “sorpresa” este descobriment. L’urna trobada és un atifell ceràmic decorat que, segellada amb una tapa, guarda presumiblement en el seu interior un enterrament infantil, els únics que es feien davall el paviment de les vivendes.

Segons explica Jaime Molina: “L’objectiu fonamental d’esta campanya era conéixer l’urbanisme de l’època romana i hem excavat un tram d’un carrer de més de 50 metres de longitud, amb paviments i claveguerams, que donava servici a la ciutat i a les termes en el seu moment de màxim apogeu, el segle II. Però, alhora, dins del conjunt termal hem excavat en profunditat i, per a la nostra sorpresa, hem descobert nivells d’època ibèrica i una part de vivendes, així com l’urna, colgada en el sòl d’una d’elles”. L’investigador assenyala que, encara que tradicionalment l’Alcúdia s’ha associat a l’època ibèrica, perquè allà es va descobrir la Dama d’Elx, falten encara moltes dades sobre el període. “No sabem com es configurava el poblat o el nucli ibèric original. Amb el descobriment d’estes vivendes, este enterrament probablement infantil, juntament amb els resultats que estan oferint els altres equips de la Universitat d’Alacant estem segurs que en els pròxims anys es donarà una nova visió total al poblament ibèric i a la seua importància”.

Respecte a les termes romanes, les grans novetats que aporten les excavacions recents tenen a vore amb la història de la ciutat. “Ens hem trobat que són encara més grans d’allò esperat, arribant de moment als 1.160 m², i encara falten espais i habitacions per excavar”, conta Jaime Molina, qui informa que també s’han trobat noves dependències com una piscina per a refrescar-se dins del conjunt termal. Els resultats de les excavacions van construint el relat d’estos grans banys públics, que es van construir a principis del segle II d. C., moment de màxim creixement econòmic i demogràfic de la ciutat i que, durant els segles III-IV d. C., van patir abandonaments i importants deterioracions, cosa que suggerix que hi hagué problemes socioeconòmics i un probable descens de la població. A la fi del segle IV i la primera mitat del segle V d. C. es van restaurar part dels banys, encara que tindrien menors dimensions, indicant una reducció de la població, per a, després de diferents destruccions i remodelacions quedar abandonades a partir del segle VI d. C., en època dels visigots.

Al llarg del procés d’excavació la campanya de 2024, que s’ha dut a terme durant tot el mes de juny, s’han recuperat, a més, diversos materials arqueològics de gran interés com nous fragments de les pintures de les parets del conjunt termal, fragments de pilastres de marbre amb fulles d’acant i flors esculpides i objectes d’ús quotidià, entre els quals destaca un característic -però sorprenent als nostres ulls- penjoll romà de caràcter sexual en forma de penis i les decoracions d’un joier realitzades amb fragments d’os amb relleus de caràcter mitològic.

En el jaciment de l’Alcúdia es troben les restes arqueològiques de la Colonia Iulia Ilici Augusta, la ciutat romana més important entre Carthago Nova (Cartagena) i Valentia (València). Fundada en la segona mitat del segle I a. C., amb l’emperador August s’hi va dur a terme el definitiu repartiment de terres a colons, militars llicenciats de les Guerres Càntabres. No obstant això, malgrat la seua indubtable rellevància, la informació disponible sobre la seua ocupació en època romana és, hui en dia, molt parcial. De fet, els únics espais públics coneguts es reduïxen a una sèrie de trams de muralla, a la basílica d’època baiximperial i a dos complexos termals. De la campanya arqueològica d’enguany, Molina ha volgut destacar, sobretot, la gran participació d’estudiants de grau i de màster de la Universitat d’Alacant, més de 50, a més dels tècnics i els professors.