L’Ajuntament de Bellreguard ha impulsat la publicació del llibre Bellreguard, dels Roca als Borja. El poblament, la senyoria i l’aljama (segles XIV-XVI), una extensa investigació dels historiadors Ferran Esquilache, Frederic Aparisi i Vicent Baydal, membres del Grup Harca, que reconstruïx amb un detall fins ara desconegut els orígens medievals d’esta localitat de la Safor. L’obra s’emmarca en la commemoració del 540 aniversari de la incorporació de Bellreguard al patrimoni dels Borja, l’any 1486, i és fruit d’un encàrrec municipal destinat a aprofundir en el coneixement de la història local. El volum, publicat per la Universitat de València, es va presentar el passat 17 d’octubre i constituïx una de les principals aportacions culturals i científiques de l’efemèride.
La recerca, basada en l’estudi de nombrosos documents medievals, molts dels quals inèdits, i en l’anàlisi de la cartografia històrica, la toponímia, les séquies i el paisatge agrari, permet explicar com un territori ocupat inicialment per diverses alqueries andalusines acabà convertint-se en un dels nuclis més importants de l’horta de Gandia. Una de les principals conclusions és que Bellreguard no existia encara en temps de Jaume I, sinó que es formà posteriorment, durant el segle XIV, per iniciativa de la família Roca, que establí una nova població musulmana coneguda inicialment com Sotaia o l’Alqueria d’en Roca.
Per a arribar a estes conclusions, els autors han reconstruït les transformacions experimentades en el territori de les antigues alqueries de Benialhaig i Benirrugat, desaparegudes després de la conquesta cristiana del segle XIII (en les primeres dècades del segle XIV en el cas de la segona). Sobre aquell paisatge agrari heretat d’al-Àndalus, els Roca establiren un nou assentament que cresqué progressivament al llarg de cinc generacions. Especialment important fou l’actuació de Joan Roca durant la primera mitat del segle XV, quan impulsà l’expansió del senyoriu, establí el nom de Bellreguard i afavorí la construcció d’un terme propi mitjançant l’adquisició de terres i alqueries veïnes.
Una altra de les grans aportacions del llibre és la reconstrucció de l’economia medieval de Bellreguard, especialment de la introducció i expansió del cultiu de la canyamel i la fabricació de sucre. La construcció d’un trapig de quatre premses convertí el lloc en un important centre productor d’esta mercaderia, molt valorada als mercats europeus. Tanmateix, les inversions i l’endeutament dels Roca acabaren comprometent les seues finances, fins al punt que una part considerable dels ingressos senyorials es destinava al pagament dels creditors. Esta situació ajuda a explicar la venda de Bellreguard per 200.000 sous, el 10 de març de 1486, a Pere Lluís de Borja, primer duc de Gandia, que incorporà la població al gran domini territorial que la família estava construint a la Safor.
La investigació també permet recuperar la història dels habitants musulmans de Bellreguard, que constituïen la pràctica totalitat de la població medieval. A partir de documentació fiscal i senyorial, especialment d’un capbreu de 1509, els autors estudien les famílies, les propietats, els cultius, les institucions de l’aljama i les obligacions econòmiques imposades pels senyors. Així mateix, analitzen les transformacions experimentades durant les primeres dècades del segle XVI, fins a les Germanies i la conversió forçosa dels musulmans al cristianisme en 1525.
Entre els resultats més destacats figura igualment la reconstrucció de l’urbanisme medieval de Bellreguard, amb la identificació dels antics carrers, la plaça, la mesquita, la casa senyorial i el trapig. El volum incorpora nombrosos mapes i plànols elaborats expressament, així com una recreació artística del poble en 1486, obra de Rafael Guinart, que permet visualitzar com era la localitat en el moment de la incorporació als dominis dels Borja.
Els tres autors, doctors en Història i integrants del Grup Harca, fundat en 2008, compten amb una extensa trajectòria investigadora. Esquilache és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona; Aparisi, de la Universitat de València, i Baydal, cronista oficial de la ciutat de València. Amb esta publicació, Bellreguard recupera una part fonamental del seu passat i posa a disposició dels veïns una nova història dels orígens del poble, fonamentada en la investigació científica i en la memòria de les generacions que el construïren.
