El cicle de divulgació històrica medieval de la Corona d’Aragó del Monestir de la Valldigna reprén les seccions este diumenge 6 de setembre a migdia, amb una conferència de la medievalista napolitana Gemma Colesanti, investigadora del Consell Nacional d’Investigacions italià (CNR), que parlarà sobre el paper de les dones en el comerç i els negocis de la Mediterrània medieval. La cita serà a les 12:00 hores, a l’almàssera del Monestir de Santa Maria de la Valldigna, en un horari excepcional respecte de les sessions anteriors del cicle, que fins ara s’havien celebrat en dissabte de vesprada.

La conferència té per títol «Mujeres mercaderes en el Mediterráneo medieval: Caterina Llull, Joana y otras operadoras económicas de Valencia y la Corona de Aragón» i servirà per a donar a conéixer una realitat durant molt de temps poc visible en la historiografia: la presència de dones que participaven activament en el comerç, les finances, els negocis, la gestió patrimonial i les xarxes mercantils dels segles XIV i XV.

Colesanti ésinvestigadora de l’Istituto di Scienze del Patrimonio Culturale del CNR, a Nàpols, i forma part del professorat del Doctorat Nacional en Heritage Science de la Universitat La Sapienza de Roma. Ha impartit també cursos i seminaris especialitzats d’Història Medieval a la Universitat L’Orientale de Nàpols i en diverses universitats estrangeres. La seua trajectòria investigadora s’ha centrat especialment en la història social i econòmica de la Mediterrània baixmedieval i els territoris de la Corona d’Aragó, però també en la història de les dones, el monacat femení, les confraries, l’assistència, el notariat, els arxius i les humanitats digitals. De fet, manté des de fa anys una estreta vinculació científica amb la Universitat de Barcelona i altres centres de recerca hispànics.

Precisament un dels casos que marcà la seua trajectòria com a medievalista és el de Caterina Llull, al qual dedicà la seua tesi doctoral, presentada a la Universitat de Girona amb el títol Caterina Llull i Sabastida: una mercatessa catalana nella Sicilia del ’400. Llull havia nascut probablement a Barcelona cap a 1440 en una família relacionada amb els ambients mercantils i administratius de la Corona d’Aragó. Casada amb Joan Sabastida, oficial de la monarquia destinat a Sicília, acabà convertint-se en una autèntica dona de negocis mediterrània.

Després de la mort del marit en 1471, Caterina no es limità a administrar passivament l’herència familiar, sinó que assumí directament els negocis. Va gestionar propietats, rendes i privilegis, participà en el comerç del forment sicilià, importà draps de Mallorca i Barcelona, intervingué en operacions de crèdit i mantingué una xarxa de factors i agents comercials. També controlà activitats relacionades amb el bestiar, la venda de carn, una taverna i allotjament per a mercaders i mariners i, com era habitual en determinats circuits mediterranis de l’època, participà igualment en la compravenda d’esclaus.

La documentació localitzada i estudiada per Colesanti permet, a més, entrar en el funcionament quotidià d’aquella empresa. Els llibres de comptes de Caterina registren compres i vendes, beneficis, assegurances marítimes i operacions compartides amb altres mercaders. Les cartes mostren també la seua capacitat jurídica i financera, ja que coneixia perfectament els contractes, les còpies autenticades, els processos judicials i el valor probatori dels llibres comptables.

Un element especialment interessant és la relació amb la seua germana, establida a Barcelona, que gestionava allí una part dels interessos familiars. Les dos dones mantenien una intensa correspondència i actuaven amb una autonomia notable, sense necessitat que els seus negocis passaren constantment per mans masculines. Les cartes permeten conéixer tant operacions comercials com aspectes de la vida quotidiana, des de l’enviament de teles i peces de vestir fins a productes alimentaris o regals familiars.

La conferència de la Valldigna, però, ampliarà el focus respecte dels treballs de Colesanti sobre Caterina Llull. L’especialista abordarà també altres dones mercaderes i operadores econòmiques vinculades al Regne de València i al conjunt de la Corona d’Aragó, mostrant fins a quin punt la participació femenina en el món dels negocis era més habitual del que durant dècades havia suggerit la historiografia.

Els casos coneguts inclouen dones que administraven empreses familiars després de la mort del marit, però també altres que apareixen directament com a titulars de negocis, contractes i inversions. Algunes gestionaven ramats, altres participaven en la compravenda de mercaderies, en el transport marítim o en operacions financeres i lletres de canvi entre places com València, Barcelona, Mallorca, Càller, Sicília o Nàpols. Les xarxes comercials de la Corona d’Aragó permeten així observar un Mediterrani intensament connectat en què les dones també podien actuar com a operadores econòmiques.

Colesanti insistix precisament en la necessitat de revisar la imatge tradicional de l’economia medieval com un espai exclusivament masculí. Les dones de famílies mercantils podien aprendre a llegir, escriure i comptar, i disposaven en determinats territoris d’una capacitat jurídica suficient per a firmar contractes, administrar patrimonis o actuar davant dels tribunals. La conservació desigual de la documentació i una historiografia que durant molt de temps simplement no les buscà expliquen en bona part la seua invisibilitat posterior.

La sessió d’este diumenge a migdia permetrà, per tant, acostar-se a un Mediterrani medieval molt més complex, en el qual les dones no eren únicament esposes o hereues de mercaders, sinó que en nombrosos casos es convertiren elles mateixes en agents econòmics de primera fila. La conferència forma part del cicle organitzat al Monestir de la Valldigna amb la participació del Grup Harca, la Mancomunitat de la Valldigna i la Generalitat Valenciana.